Ressenya – Lost Records: Bloom & Rage

Una sensació nostàlgica

Lost Records: Bloom & Rage és un videojoc d’aventura narrativa desenvolupat per Don’t Nod Entertainment, l’estudi darrere de la mítica saga Life is Strange. Coneguts per les seves històries emocionals i el seu estil visual distintiu, Don’t Nod s’ha forjat una sòlida reputació creant experiències que exploren la complexitat de les relacions humanes mitjançant elements sobrenaturals. Life is Strange va captivar el públic amb una història de maduresa, mecàniques de manipulació del temps i un fort enfocament en les decisions i les seves conseqüències. Amb Lost Records: Bloom & Rage, l’estudi torna als seus orígens, però eleva les seves ambicions narratives en un nou univers, oferint un primer capítol emocional i misteriós que promet convertir-se en una altra saga icònica.

Una història de dos estius

Ambientat al poble fictici de Velvet Cove, a Michigan, el joc segueix Swann Holloway i les seves amigues durant l’estiu del 1995. Totes quatre formen un grup i connecten a través de la música i l’art, creant un retrat de l’amistat i la identitat juvenil, com hem vist en diferents pel·lícules. El seu estiu es veu interromput quan descobreixen una presència sobrenatural misteriosa amagada al bosc. El que comença com una exploració innocent es converteix en un esdeveniment que canviarà les seves vides i les obligarà a prendre una decisió traumàtica.

El 2022, després de 27 anys de silenci, la Swann trenca una promesa i contacta amb les seves antigues amigues. Quan es retroben per primer cop en dècades, s’enfronten als fets traumàtics d’aquell estiu i als secrets que van enterrar. La narrativa oscil·la entre passat i present: les seqüències del 1995 es juguen en tercera persona, plenes d’encant nostàlgic, mentre que les escenes modernes es viuen en primera persona, arrelant el jugador en el pes emocional del retrobament.

Aquesta dualitat aporta contrast: entre que el passat és lluminós i ple de potencial, el present és més fosc, introspectiu i ple de ferides emocionals que mai van cicatritzar del tot.

Mecàniques de joc i innovacions

Una de les innovacions més memorables és la càmera de vídeo de la Swann. Durant els segments del 1995, el jugador pot gravar clips de vuit segons que després es poden compilar en «Memòries». Aquests fragments narrats permeten construir una mirada retrospectiva sobre el passat de la Swann, afegint una capa extra d’intimitat i interactivitat a la narrativa.

La jugabilitat se centra sobretot en l’exploració i els diàlegs. Les opcions de diàleg evolucionen segons l’atenció del jugador: escoltar detalls o observar petits elements pot desbloquejar respostes addicionals i profunditzar en les relacions. Aquesta mecànica fa que el jugador se senti implicat en la manera com es construeixen les connexions i en la forma en què la Swann entén el seu passat.

No hi ha trencaclosques ni combat, però això forma part de la intenció del joc. El ritme lent dona espai per respirar i apreciar l’atmosfera, tot i que pot no agradar a qui busqui una experiència més dinàmica.

Punts forts i febles

El punt més destacat de Lost Records: Bloom & Rage són els seus personatges. La Swann, l’Autumn, la Kat i la Nora tenen personalitats ben definides que eviten els estereotips. Les seves converses durant el 1995 són naturals, plenes de bromes, creativitat i honestedat tan pròpia de l’adolescència. La química entre elles és tan real que connectar amb la seva història és inevitable. Una evolució natural de moltes de les relacions que vam poder veure a Blackwell Academy de Life is Strange.

L’apartat visual també destaca. Velvet Cove es representa amb una paleta de colors suaus i pastels que evoquen l’essència de l’estiu. La banda sonora, que barreja temes originals amb altres propis de l’època, reforça els moments clau, especialment durant les escenes musicals amb el grup. El doblatge també convé mencionar-lo

Tanmateix, el joc no està exempt de petits problemes. Les escenes del present, tot i tenir una càrrega emocional important, a vegades se senten lentes. El diàleg del present pot ser reiteratiu o massa redundant, cosa que en frena el ritme. A més, aquestes seccions ofereixen poca interactivitat més enllà de caminar i parlar.

Els problemes tècnics també afecten l’experiència: caigudes de rendiment i animacions facials rígides poden trencar la immersió. No són errors greus, però sí elements que resten poliment a una proposta tan centrada en la narrativa. Restarà veure com evoluciona amb els següents capítols.

Conclusió

Com a fan de Life is Strange, Lost Records: Bloom & Rage m’ha emocionat de debò. Don’t Nod ha recuperat aquella màgia que va fer tan especial la seva obra anterior, i ha introduït mecàniques noves que reforcen el paper del jugador en la construcció del relat. Els personatges tenen ànima, els temes són profunds i el recurs de la càmera de vídeo afegeix una capa de nostàlgia i introspecció que eleva l’experiència.

Tot i alguns problemes de ritme, aquest primer capítol ofereix una base sòlida i plena de potencial. Si la cinta 2 sap mantenir l’emoció, Lost Records podria esdevenir un referent dins del gènere narratiu. Per a qui valori les històries emocionals, les amistats i la combinació tan pròpia de Don’t Nod entre el realisme i el sobrenatural, Lost Records: Bloom & Rage és una experiència imprescindible.

Versió analitzada: Xbox Series S
Còpia del joc proporcionada per Don’t Nod.