Ressenya – The Hundred Line -Last Defense Academy-

Un gran intent per a Too Kyo Games

Com a fan dels jocs amb una narrativa intensa i girs inesperats, sempre m’han atret les històries fosques com les de la saga Danganronpa. La seva combinació de misteri, drama i humor negre m’ha deixat empremta. Des dels primers incidents a la Hope Academy, fins al brillant final de Danganronpa V3. Quan vaig saber que Too Kyo Games, l’estudi creat pels responsables de Danganronpa, treballava en un nou projecte, The Hundred Line -Last Defense Academy-, vaig tenir clar que era un joc que volia jugar. Els seus treballs anteriors, com World’s End Club o Master Detective Archives: Rain Code, ja demostraven que no tenien por de provar coses noves. Amb The Hundred Line tornen a un format més estructurat però carregat de tensió i molta sang.

Molt resumidament, The Hundred Line -Last Defense Academy- combina novel·la visual i RPG tàctic. La història avança al llarg de 100 dies dins del joc, en què 15 estudiants han de defensar la seva escola d’unes criatures monstruoses disposades a conquerir el planeta. Cada dia comporta noves amenaces, decisions difícils i canvis en les relacions entre els personatges. Ens posem a la pell de Takumi Sumino, un estudiant que es veu arrossegat a aquest malson i ha de liderar un grup de companys, cadascun amb les seves pròpies preocupacions i secrets.

Tornem a l’acadèmia

Després d’un atac sobtat de criatures misterioses, Takumi és transportat a la Last Defense Academy, una mena de fortalesa aïllada enmig d’un món destrossat. Allà rep un poder anomenat «Hemoanima», concedit per un ésser anomenat Sirei (el Monokuma adorable de torn). Aquest poder, vinculat amb la sang, el converteix en una peça clau en la defensa de l’escola.

La trama gira entorn de la supervivència, la confiança i el sacrifici. Cada estudiant té la seva pròpia història i l’evolució de la seva relació amb Takumi depèn totalment de les decisions del jugador. Algunes d’aquestes relacions poden acabar en aliança, d’altres en confrontació, i les conseqüències es deixen notar a mesura que avança el joc.

Amb el pas dels dies, el joc va revelant els secrets de l’acadèmia, l’origen de les criatures i el seu veritable objectiu. Com a Danganronpa, hi trobem girs argumentals i temes filosòfics, però aquí es tracten des d’una perspectiva més emocional, ja que els personatges esperen sobreviure a l’amenaça, sense ser víctima de cap joc macabre.

Vida d’estudiant amb molta acció

La jugabilitat es divideix en dues parts principals: combats tàctics i gestió del dia a dia entre enfrontaments.

1. Combats tàctics: Els combats tenen lloc en mapes quadriculats on cada estudiant té un rol específic: cos a cos, atac a distància o suport. S’han de gestionar punts d’habilitat (AP) per moure’s o atacar, i també cal fer servir amb intel·ligència el marcador de Voltatge, que desbloqueja habilitats especials. Les tècniques “Last Defense” poden decantar la batalla, però impliquen riscos importants.Si un personatge cau massa lluny de l’escola, no es pot recuperar i es perd definitivament. Aquest sistema fa que cada decisió tingui pes i que cada moviment al camp de batalla sigui crític.
2. Temps lliure i gestió de l’acadèmia: Entre combats, podem explorar l’escola, buscar recursos, assignar tasques i parlar amb altres estudiants. Aquestes activitats influeixen tant en la història com en les habilitats dels personatges. Conèixer millor els companys pot desbloquejar diàlegs especials, millorar el rendiment en combat o fins i tot canviar el rumb de la història. També cal decidir qui descansa, qui entrena i qui surt d’exploració, i aquestes decisions poden tenir conseqüències greus o sorprenents.

Amb una narrativa ramificada i 100 finals disponibles per a desblocar, cada partida pot acabar de manera diferent segons les nostres eleccions.

Presentació més que familiar

L’estètica recorda clarament a Danganronpa gràcies al disseny de personatges de Rui Komatsuzaki. Cada estudiant té una aparença única, i les seves expressions canvien segons la situació emocional. Els enemics, creats per Shimadoriru, tenen un estil grotesc i surrealista que encaixa perfectament amb l’ambient estrany del joc.

L’acadèmia també evoluciona visualment a mesura que passen els dies: es descobreixen noves zones, canvia l’ambient i augmenta la sensació de tensió. És un món viu que reflecteix l’estat mental dels seus habitants.

La banda sonora de Masafumi Takada acompanya perfectament cada moment. Combina temes foscos, melodies introspectives i ritmes intensos en els combats. El so juga un paper clau a l’hora de reforçar l’atmosfera i l’impacte emocional de la història.

Una proposta totament diferent

The Hundred Line -Last Defense Academy- ofereix una experiència profunda, amb una narrativa potent i un sistema de combat que fa pensar. El seu format de 100 dies no només marca el ritme del joc, sinó que dona sentit a la seva temàtica: com es viu, com es lluita i com es decideix en moments límit.

És un joc que exigeix implicació emocional i atenció estratègica. Les teves decisions, tant dins com fora del camp de batalla, poden salvar vides, canviar aliances i condicionar completament el final. Si t’agraden les històries amb dilemes morals i tens debilitat per l’estratègia, aquí tens una proposta que no et deixarà indiferent.

Per als qui vam créixer amb Danganronpa, aquest no és només un successor espiritual: és una evolució valenta que manté l’essència, però busca nous camins. Per a tothom que busqui un RPG tàctic amb una càrrega emocional potent, The Hundred Line val molt la pena.

Versió analitzada: PC
Còpia del joc proporcionada per Aniplex via Neohype.