Ressenya – Wild Hearts S

Quan Koei Tecmo i EA van llançar Wild Hearts el 2023, l’objectiu era plantar cara a Monster Hunter amb un gir propi. Ara el joc arriba a Nintendo Switch 2 sota el nom de Wild Hearts S. Aquesta versió inclou totes les actualitzacions i continguts addicionals del llançament original, intentant oferir l’experiència completa de caça a la consola híbrida de Nintendo. La gran pregunta és fins a quin punt la fórmula funciona en format portàtil i si les concessions fetes pel camí valen la pena.

La lluita d’Azuma contra la natura

Ambientat a la terra fantàstica d’Azuma, Wild Hearts S situa els jugadors en un món inspirat en el Japó feudal, on unes bèsties gegants impregnades de natura, anomenades Kemono, amenacen tant els pobles com l’entorn mateix. La història segueix el caçador personalitzat del jugador, que s’uneix amb aliats per repel·lir aquestes criatures destructives i descobrir els misteris de la seva connexió amb la terra.

Tot i que la narrativa té un paper secundari davant l’acció, compleix prou bé a l’hora de donar un sentit a les caceres. Els NPCs i els vilatans aporten context i petits moments, encara que l’escriptura rarament va més enllà d’una exposició funcional. Funciona millor com a teló de fons que reforça l’atmosfera del món i justifica el cicle constant de batalles contra els Kemono.

Profunditat de combat i acció cooperativa

Wild Hearts S ofereix l’experiència de caça de monstres que els fans esperen: vuit tipus d’armes diferents, des d’espases gegants fins a urpes àgils, totes amb una sensació de pes, resposta i satisfacció en dominar-les. La gran estrella del joc és el sistema Karakuri, una eina dinàmica que permet construir de tot, des de trampolins i tirolines fins a murs i caixes, transformant l’escenari en una caixa d’eines improvisada d’ofensiva, defensa i mobilitat.

El Karakuri afegeix un toc creatiu a cada caça, fent que cada enfrontament sembli un terreny estratègic més que no pas una simple persecució coneguda. L’afegit de la cooperació per a quatre jugadors (en comptes de tres, com a l’original) incrementa encara més el caos, l’emoció i les oportunitats de treball en equip.

El cost de la portabilitat

En l’apartat visual, Wild Hearts S fa concessions importants. El món exuberant i ple de vida d’Azuma aquí es veu més apagat, amb textures suaus o deslluïdes, aparició sobtada d’objectes i distàncies de dibuix reduïdes respecte a les versions més nítides i detallades de PC o consola. Efectes com la il·luminació i el detall ambiental també s’han retallat, i això de vegades redueix la immersió.

El rendiment és irregular. Tot i que la Switch 2 pot arribar als 60 fps en alguns moments, sobretot en mode televisor, les caigudes de fotogrames són habituals durant combats intensos o situacions visuals complexes. En mode portàtil, l’experiència és encara més fluctuant, amb controls tallats i retards en els enfrontaments més grans. Dit això, alguns analistes assenyalen que mantenir-se en una franja de 40–50 fps pot resultar acceptable, amb resultats més estables en mode de sobretaula.

Actualitzacions, DLC i opcions en línia

Wild Hearts S arriba amb tots els continguts posteriors al llançament i DLCs, incloent-hi els cosmètics i emoticones de l’edició Karakuri, en un sol paquet. També incorpora el mode cooperatiu ampliat i compatibilitat amb el GameChat i la càmera de Nintendo en el joc en línia. Per contra, no hi ha joc creuat amb altres plataformes, de manera que només podreu jugar amb usuaris de Switch 2. A banda d’alguns equilibris de jugabilitat, hi ha poques novetats més enllà d’aquests afegits socials i estètics.

Una caça portàtil amb límits

Wild Hearts S es manté sòlid en el que realment importa: caçar Kemono amb eines inventives, armes amb un bon retorn de sensació i batalles cooperatives continua sent divertit. El sistema Karakuri segueix destacant com un gir fresc dins del gènere, fomentant la creativitat per sobre de la rutina repetitiva.

Tot i així, les mancances tècniques del port pesen en el resultat, sobretot per als jugadors que valoren la fidelitat visual o un rendiment fluid en mode portàtil. I si ja heu gaudit del joc en altres plataformes, l’absència de contingut realment nou pot fer que sembli més una opció còmoda que no pas un imprescindible.

Versió analitzada: Nintendo Switch 2
Còpia del joc proporcionada per Koei Tecmo Europe.