Ressenya – Pokémon Legends: Z-A

Pokémon Legends: Z-A és l’última i potser més audaç proposta de Game Freak, desenvolupat i publicat per Nintendo i The Pokémon Company, que va arribar a finals de 2025 per a Nintendo Switch i la Nintendo Switch 2. Com a continuació espiritual de Legends: Arceus, aquest títol abandona l’exploració de regions ancestrals per centrar-se completament en la majestuosa ciutat de Luminalia a la regió de Kalos. L’objectiu és ambiciós: la reconstrucció de la metròpoli en una «ciutat ideal» on humans i Pokémon puguin coexistir perfectament. El canvi de fórmula més radical, però, es troba de nou en la seva jugabilitat. Sense revelar-ne més abans d’hora, podem dir que és un joc que trenca amb moltes convencions.

La vida a la ciutat de Luminalia

La trama de Pokémon Legends: Z-A se situa en un moment clau de la història de Kalos, anys després dels fets de Pokémon X i Y. El protagonista arriba a Luminalia enmig d’un projecte de renovació urbanística massiva, amb la missió d’assistir en el disseny d’una ciutat que integri la vida salvatge Pokémon sense renunciar a la modernitat. La premissa és sorprenentment madura, explorant temes cívics i ètics sobre la convivència, la planificació urbana i el dret dels Pokémon salvatges a l’espai urbà. El to és, per tant, més personal que en anteriors entregues.

La narrativa és gairebé totalment lineal i se centra en la comunitat: coneixes a fons els diferents districtes de Luminalia i els seus habitants, creant la sensació de món que altres títols de la saga han perdut. Els personatges secundaris estan ben escrits i tenen motivacions coherents. La progressió es basa a completar tasques i investigar esdeveniments dins la ciutat, que sovint culminen amb l’aparició de Pokémon Alfa o les Mega Evolucions. Personalment, he trobat molt interessant que Game Freak s’arrisqui amb una història tan madura, ja que permet abordar temes seriosos amb una major coherència, fins i tot si la manca d’un món exterior complet es fa notar.

El retorn de les Mega Evolucions

La jugabilitat és nucli indiscutible de qualsevol joc de Pokémon. Game Freak ha tornat a deixar de banda el sistema tradicional per torns per adoptar un sistema d’acció en temps real, més proper a un ARPG. Les batalles es desenvolupen al moment, on ens podem moure lliurement amb el nostre Pokémon, esquivant atacs i posicionant-nos. Cada moviment del Pokémon té un temps de recàrrega, i la clau de l’èxit resideix en gestionar aquests temps i la posició, sigui per colpejar o per evitar l’àrea d’un atac potent.

Aquest canvi fa que l’entrenador sigui part activa de la batalla, afegint una capa tàctica fins ara inèdita. Recordo un combat contra un gegantí Houndoom Alfa. Vaig haver de donar voltaretes constants entre els taxis per evitar ser cremat viu, mentre demana al meu Feraligatr que em donés un cop de mà. Pobre, amb 10 nivells de diferència poca cosa podia fer.

El cicle de joc es complementa amb el sistema de captura de Legends: Arceus, encara que simplificat. La majoria de les captures es fan en «Zones Salvatges» delimitades dins la ciutat, on la sensació d’exploració es veu inevitablement limitada. El retorn de les Mega Evolucions és un punt fort, no només com a mecànica de combat, sinó com a element crucial per a la progressió de la història i els reptes de final de joc.

Un salt generacional?

La presentació de Pokémon Legends: Z-A és el seu punt més polèmic, ja que pateix es troba enmig d’un salt generacional. El joc és visiblement dissenyat per a aprofitar la potència de la Nintendo Switch 2, on assoleix uns constants 60 fotogrames per segon, un nivell de fluïdesa que fa honor a la velocitat del nou sistema de combat. La majoria d’animacions de batalla estan molt ben treballades i estan lliures dels problemes tècnics greus vistos en títols anteriors de la saga.

No obstant això, quan es juga a la Nintendo Switch original, el rendiment cau als 30 FPS i pateix caigudes de rendiment notablement en zones molt poblades o en combats caòtics, a més de mostrar textures borroses i un «pop-in» d’objectes i personatges molt més proper i evident. Pel que fa a l’estètica, Luminalia es representa com una ciutat massiva i plena de vida, però visualment peca de ser genèrica. Molts edificis es repeteixen o utilitzen textures planes, cosa que fa que l’exploració, malgrat ser vertical i oberta, no sigui especialment memorable o estimulant visualment.

Un ‘Battle Royale’ molt peculiar

La secció multijugador de Pokémon Legends: Z-A és doble i es basa en un interessant contrast. Per una banda, l’experiència principal és purament en solitari, centrada en la història i la reconstrucció de Luminalia. Però l’element en línia és crucial per a la seva longevitat.

S’introdueix el mode «Z-A Royale», un format de combat competitiu que utilitza la nova mecànica d’acció en temps real. Aquest mode permet als jugadors enfrontar-se en mapes reduïts, posant a prova la seva destresa en el nou sistema de combat. El matchmaking funciona de manera fluida i ofereix una experiència fresca que, sens dubte, donarà lloc a un meta competitiu completament nou.

Un valent pas endavant

Pokémon Legends: Z-A és un pas valent en la direcció correcta per a una franquícia que necessitava aire fresc. Els punts forts del joc són innegables: la transició al combat en temps real és excel·lent, oferint una profunditat tàctica que mai havíem vist en la saga. Aquest sistema, juntament amb una narrativa sorprenentment madura que fa sentir Luminalia com un lloc viu, el converteixen en una experiència molt enfocada i polida, especialment jugant de Nintendo Switch 2.

Tanmateix, la decisió de confinar tota l’acció a una única ciutat, malgrat la seva densitat, limita la màgia de l’exploració. Luminalia, visualment, no és tan captivadora com els paisatges de Hisui, i el bucle de captura se sent menys gratificant. A més, la discrepància de rendiment entre Switch 1 i Switch 2, fan que l’experiència global no sigui del tot perfecta.

Aquest joc s’adreça a jugadors que busquen una Mega Evolució en les mecàniques de combat i una història més íntima. Si sou un purista que només vol l’exploració gairebé il·limitada de les primeres generacions o de Legends: Arceus, potser us decebrà. Si, en canvi, busqueu el millor sistema de combat que la franquícia ha ofert en la seva història recent, aquesta és la vostra parada obligatòria. És una prova de concepte que esperem que Game Freak desenvolupi en el futur.

Versió analitzada: Nintendo Switch 2.
Còpia del joc proporcionada per Nintendo España.