Ressenya – Winter Burrow

Winter Burrow és una petita aventura de supervivència acollidora desenvolupada per Pine Creek Games i publicada per Noodlecake. Igual que el fred, el joc va arribar a principis de novembre, i es va presentar com una experiència que barreja la duresa de la supervivència amb l’encant de la restauració, tot plegat embolicat en un estil visual que recorda als contes. Com altres títols “cozy”, busca oferir una alternativa de baixa pressió al gènere, ideal per a aquells que volen recollir recursos i decorar sense l’amenaça constant, oferint un viatge curt però emocional.

Aventura i supervivència de baixa pressió

La història comença amb un toc de melancolia. Juguem com un petit ratolí, tornat a la seva llar d’infantesa després d’una vida a la gran ciutat, només per trobar el cau familiar completament en ruïnes. A sobre, la nostra tieta, encarregada de la casa, ha desaparegut. Aquesta premissa, arrelada en la pèrdua i la responsabilitat, dona a la trama un to agredolç que impregna tota l’experiència, recordant la dualitat de la natura: la fredor de l’hivern i la calidesa de la llar.

La progressió és sorprenentment lineal per a un joc de supervivència; el nostre objectiu principal és restaurar la llar i resoldre el misteri de la nostra tieta, la qual cosa ens obliga a complir tasques específiques per a altres habitants del bosc. Aquests personatges secundaris també tenen les seves pròpies històries de dificultats i supervivència a l’hivern, creant una sensació d’aïllament compartit. La narrativa es desenvolupa a un ritme constant, concloent amb una sensació d’esperança. Aquesta estructura, que ens pot recordar a contes, va fer l’experiència molt memorable, tot i que limitada.

La planificació és la clau

El bucle principal de Winter Burrow se centra en gestionar tres barres: calor, fam i salut, mentre s’exploren els boscos gelats per recollir materials. La calor és el més exigent, ja que la congelació avança ràpidament i ens obliga a planificar amb cura les expedicions. Aquest sistema restringeix l’exploració i la converteix en un procés lent. La fita del joc no és el combat, tot i que hi ha alguns insectes que podem enfrontar-nos amb les nostres petites eines, sinó la restauració i l’elaboració.

Necessitem recursos com branques i tiges per a elaborar eines, cuinar plats que donen bonificacions de resistència al fred i, el més important, teixir a la butaca. Teixir noves peces de roba és la clau per endinsar-nos en zones més fredes i millorar la nostra eficiència. Personalment, la manca d’un mapa em va molestar al principi, ja que la navegació es basa exclusivament en memoritzar punts de referència, forçant-nos a seguir les nostres pròpies petjades a la neu per no perdre’ns. Aquest disseny augmenta la tensió, i farà que estiguem atents a l’entorn i a les petjades.

Art digne d’un llibre de contes

Visualment, Winter Burrow és absolutament admirable i probablement el seu punt fort més alt. L’estil 2D dibuixat a mà, amb un encant que recorda les il·lustracions clàssiques de llibres infantils, és la seva característica més notable. Els detalls de l’animació, com el ratolí posant-se les raquetes de neu, el foc a la xemeneia o el gel que es forma a la pantalla quan la calor disminueix, són detalls que fan aturar-se a observar.

El disseny de so complementa perfectament l’atmosfera: la música és suau, íntima i calmada, però els sons del vent i la neu transmeten eficaçment la solitud i el perill de l’hivern. Aquesta combinació audiovisual crea immersió. Pel que fa al rendiment, el joc ha tingut un bon acolliment i es manté fluid tant a PC com en plataformes com Nintendo Switch o consoles més potents. L’única pega és que la interfície pot resultar una mica petita i difícil de llegir en mode portàtil.

Com sobreviure al fred

La principal característica d’accessibilitat de Winter Burrow és la seva naturalesa intencionadament “cozy”. A diferència dels títols de supervivència tradicionals, com ara Don’t Starve, no hi ha mort permanent: si la nostra salut o calor arriba a zero, el ratolí simplement es desmaia i es desperta al cau, perdent només els objectes recollits. Això redueix dràsticament l’estrès i fa el joc molt més adequat per a jugadors que busquen una experiència relaxant. A més, inclou una opció de mode per a l’aracnofòbia, que modifica l’aparença d’alguns dels enemics que es troben durant el joc, una inclusió molt agraïda.

Tanmateix, es troben a faltar millores que afecten indirectament l’accessibilitat. La ja esmentada manca d’un mapa clar pot frustrar els jugadors que necessiten ajudes visuals per a l’orientació. A més, les limitacions en la gestió de l’inventari, com la incapacitat de dividir, obliguen a constants viatges d’anada i tornada que trenquen el flux del joc, podent resultar tediós. Els controls són senzills, però es recomana l’ús d’un comandament per a una experiència més fluida.

Un viatge curt, càlid i ambiciós

Winter Burrow és un excel·lent exemple de com es pot fusionar l’encant estètic amb la jugabilitat de supervivència. El seu major encert és la manera com utilitza la duresa de l’entorn per fer que els moments de calidesa siguin realment significatius. L’art visual és una proesa i la narrativa, tot i ser breu, és commovedora i ben executada. És un títol que se sent com un viatge molt personal.

És important entendre que no és un joc de llarga durada. El públic objectiu és clarament el jugador que busca una història emotiva amb un cicle de joc relaxant, perfecte com a gaudir-lo entre títols més densos. Si sou veterans de la supervivència a la recerca d’un desafiament, això us resultarà massa suau. En canvi, si teniu ganes de desconnectar del fred i l’estrès, aquí teniu un ratolinet que us convida a escalfar-vos.

Versió analitzada: PC.
Còpia del joc proporcionada per Future Friends Games.