Ressenya – Jimmy and the Pulsating Mass

Un clàssic de culte que va captivar als jugadors de PC per primera vegada el 2018, Jimmy and the Pulsating Mass, finalment ha fet el seu debut a consoles. Desenvolupat per Starseed Games i publicat per Electric Airship, aquest JRPG d’estil japonès fet per un noi de Texas és molt més que una simple carta d’amor a l’era dels 16 bits. Tot i que la seva estètica i l’estructura per torns reten un clar homenatge a la saga Mother i als primers Final Fantasy, la seva identitat principal està arrelada en una exploració surrealista i personal de la psique d’un nen. Ara optimitzada per a consoles, aquesta edició aporta nous nivells, filtres visuals i una dificultat “Expert”, assegurant que tant els veterans com els nous jugadors puguin experimentar els somnis d’en Jimmy en la seva forma més polida fins ara.

Fantasies infantils i fragilitat mental

La narrativa comença dins de la vibrant imaginació d’en Jimmy, un xiquet de vuit anys. Al principi, el món és un reflex de fantasia infantil. No obstant això, es veu ràpidament amenaçada per l’arribada de la “Pulsating Mass”, una entitat invasora que comença a corrompre l’escenari. A diferència de molts RPG que utilitzen el tòpic de “l’heroi”, la història aquí està fonamentada en la família d’en Jimmy. Viatges amb el seu germà Buck, el seu pare Andrew, la mare Helga i el seu oncle Lars. Cada personatge és un reflex de com en Jimmy els percep.

A mesura que el viatge progressa, el to fa un gir de l’humor estil Earthbound cap a l’horror psicològic. El joc tracta temes com les malalties, el dol i la pèrdua de la innocència amb una maduresa que contrasta amb el seu estil artístic. És un viatge lineal, però que fa desviaments cap als records més foscos d’en Jimmy. L’escriptura captura perfectament aquesta sensació infantil específica de saber que alguna cosa no va bé. És una història per a adults explicada a través dels ulls d’un nen, i aquesta perspectiva fa que els eventuals enfrontaments contra la “Massa” se sentin profundament invasius i personals.

Convertir-se en un monstre

Al cor de la jugabilitat es troba el sistema d'”Empatia”, una evolució del clàssic sistema de treballs. A mesura que en Jimmy troba diversos monstres, el seu sentit de l’empatia li permet imaginar-se a si mateix com ells, guanyant “Imagination Forms” (Formes d’Imaginació). Aquestes no són només cosmètiques; cada forma té un arbre de progressió, habilitats de combat i utilitat al món exterior. Això crea un bucle on l’exploració alimenta directament la teva versatilitat en combat. Les batalles per torns són enganyosament estratègiques, emfatitzant els estats alterats i el control de grups per sobre de la força.

Tot i això, cal destacar que el joc conserva certs elements de la vella escola. La taxa de combats aleatoris pot semblar alta, i els enemics més comuns solen tenir molta vida, cosa que pot convertir un simple trajecte en una agonia. Afortunadament, una mecànica de “salt” permet evitar els enemics més febles un cop has superat el seu nivell, una conveniència moderna molt necessària.

No et deixis enganyar

Visualment, Jimmy and the Pulsating Mass és una lliçó magistral sobre com utilitzar la simplicitat per emmascarar la complexitat. El joc usa una estètica que inicialment sembla bàsica, però és una elecció deliberada per atraure el jugador cap a una sensació de seguretat. La direcció artística brilla quan el somni comença a decaure. A Xbox Series S, el joc funciona a la perfecció amb temps de càrrega gairebé instantanis. La “Console Enhanced Edition” afegeix un bonic filtre CRT que suavitza els píxels i realça l’atmosfera nostàlgica, fent que sembli una oia oculta de SNES trobada en una capsa a casa dels avis. El disseny d’àudio és igual d’impressionant, oscil·lant entre melodies chiptune alegres i sons ambientals inquietants.

Un somni per a tothom

Tot i que Jimmy and the Pulsating Mass és una experiència exigent, el llançament per a consoles introdueix diverses característiques per ajudar un ventall més ampli de jugadors. El joc inclou un nou mode “Expert” per als veterans, però també ofereix una opció que alleuja la càrrega de l’entrenament repetitiu. També hi ha l’opció d’escalat de la interfície d’usuari, cosa que és una benedicció per a aquells que juguen en pantalles petites o allunyats del televisor.

El joc presenta una nova selecció de tipografies que són molt més llegibles que les de la versió original de PC. També fa una bona feina oferint pistes visuals, com icones intermitents quan un enemic prepara un atac carregat. Una inclusió notable és el sistema d’advertència per a jugadors fotosensibles; certes seqüències surrealistes amb parpelleig d’alt contrast es poden ajustar. No és el joc més accessible pel que fa a simplicitat de les mecàniques, però els desenvolupadors han fet un esforç clar.

Un dels RPG més íntims, estranys i commovedors

Jimmy and the Pulsating Mass és una anomalia en el panorama modern. És un joc que deu molt a les seves influències, específicament la saga Mother i propostes com Yume Nikki, però aconsegueix fer-se un lloc totalment propi. A consoles, és un testimoni de com els desenvolupadors indie poden portar al límit la narrativa dins dels confins d’un marc retro. És un joc llarg, i exigeix tota la teva atenció per apreciar la intricada construcció del seu món, amagada en els diàlegs opcionals.

El públic és clarament aquells que troben a faltar el “feel” dels RPG dels 90, però que també busquen una història amb profunditat. La debilitat principal continua sent el ritme. Tanmateix, el sistema d’Empatia aporta prou varietat per evitar que el combat s’estanqui. Aquesta és una peça d’art que aconsegueix ser una comèdia divertida, i una tragèdia que et donarà per pensar. És un somni que val la pena tenir, encara que de vegades sembli un malson.

Versió analitzada: Xbox Series S.
Còpia del joc proporcionada per Electric Airship.