Ressenya – Yakuza Kiwami 3: Dark Ties

Yakuza Kiwami 3: Dark Ties és el tan esperat remake del clàssic de 2009, desenvolupat per Ryu Ga Gotoku Studio i publicat per SEGA. Aquesta entrega ‘Kiwami’ trasllada el capítol més controvertit de la sèrie, la història de la vida pacífica de Kiryu Kazuma a l’orfenat Morning Glory d’Okinawa, al modern Dragon Engine. Tot i que pretén modernitzar el joc per a una nova generació, porta amb si l’expansió ‘Dark Ties’, afegint nous fils narratius i activitats secundàries. Com a remake, s’enfronta a la tasca monumental d’equilibrar la modernització tècnica amb l’ànima d’un joc que molts seguidors consideren el cor de la franquícia, i l’ànima de Kazuma Kiryu com a personatge.

Ombres i llegats en disputa

La narrativa de Yakuza Kiwami 3 continua sent una exploració preciosa i pausada de la transició de Kiryu de yakuza llegendari a figura paterna. El canvi dels carrers de Kamurocho a les costes d’Okinawa proporciona un canvi de ritme refrescant, tot i que les addicions de Dark Ties compliquen aquesta tranquil·litat. Aquests nous capítols aprofundeixen en les conspiracions polítiques al voltant de l’expansió de la base militar dels EUA i les famílies yakuza locals.

Tot i que el contingut extra de Dark Ties és substancial i proporciona un pont més cohesiu amb les seqüeles posteriors, els canvis en el guió original semblen innecessaris. Especialment, els ‘retcons’ sobre la interpretació de Rikiya Shimabukuro resulten xocants per als fans que tornen. Rikiya va ser sempre l’àncora emocional d’aquest capítol, però la versió Kiwami n’altera el disseny de personatge i suavitza alguns dels seus trets més estridents, eliminant l’encant que feia que el seu vincle amb Kiryu fos tan impactant. Aquests canvis semblen un intent de sanejar un personatge que ja era estimat precisament per les seves imperfeccions.

Calor i diversió a Okinawa

El canvi més radical en la jugabilitat és la transició del combat rígid de l’original a la fluïdesa del Dragon Engine. Tot i que s’ha eliminat el problema del bloqueig excessiu dels enemics, la lluita ha perdut certa identitat; ara se sent més similar a les darreres entregues, però sense el pes específic que requeria l’Okinawa de 2009. L’expansió ‘Dark Ties’ intenta compensar-ho amb combats multitudinaris realment frenètics que posen a prova els nous sistemes. Pel que fa al lleure, s’han afegit minijocs nous. Malauradament, aquesta riquesa de contingut nou fa que faci encara més mal la pèrdua de diverses ‘substories’ icòniques de l’original. És frustrant veure com algunes de les missions secundàries més memorables han estat descartades, deixant un buit que el nou contingut, per molt polit que estigui, no arriba a omplir del tot per als qui coneixem la versió clàssica.

Una visió polida del paradís tropical

Quan es compara la versió final amb la demo inicial, les millores són aclaparadores. La demo estava plena de textures planes i una il·luminació inconsistent que feia que les ombres i aigua semblessin artificials. Afortunadament, el llançament final corregeix aquests problemes; la il·luminació ara se sent càlida i molt més realista. El rendiment és sòlid en les consoles de generació actual, mantenint uns 60 fps estables fins i tot durant les baralles més concorregudes.

Tanmateix, la fidelitat tècnica ha anat en detriment de la identitat estètica del joc. El joc original se sentia com un tribut sincer al cinema clàssic de yakuzas; fins i tot la camisa original de Kiryu era una picada d’ullet a Sonatine de Takeshi Kitano. Al voler “modernitzar” aquests dissenys i aplicar l’habitual filtre Kiwami, el joc ha perdut la seva ànima. Se sent com una rèplica d’alta gamma: tècnicament superior, però mancada de l’encant i la profunditat temàtica que només les eleccions estilístiques de l’original podien proporcionar.

Passos inclusius per al Drac de Dojima

Yakuza Kiwami 3 fa passos significatius en accessibilitat, una tendència agraïda en la sèrie. El joc inclou opcions de subtítols molt personalitzables, cosa que permet als jugadors ajustar la mida del text, l’opacitat del fons i la identificació de qui parla, quelcom essencial per a un joc amb un enfocament narratiu tan fort. La configuració de la dificultat és més detallada que mai, fent que la història sigui accessible per a aquells que tenen dificultats. L’escalat de la interfície d’usuari (UI) és un altre punt destacat. Aquestes addicions garanteixen que el viatge de Kiryu pugui ser experimentat per un públic més ampli.

Yakuza Kiwami 3: Un retorn bonic però imperfecte

Yakuza Kiwami 3: Dark Ties és una paradoxa. És innegablement un joc millor des del punt de vista mecànic, i el contingut de Dark Ties ofereix prou material nou per justificar el retorn dels veterans. He gaudit del joc pel que és: un joc d’acció modern i polit que tracta els seus personatges amb respecte. Tot i això, és difícil ignorar el mal gust que deixen els canvis al guió i estètics en general. I em sap greu veure aquests canvis. La identitat del joc original estava lligada a la seva condició de peça de ‘cinema absolut’ que respectava les seves arrels.

És decebedor que els desenvolupadors japonesos continuïn tractant els remakes com a substitucions en lloc d’alternatives. M’agradaria que la versió original continués estant disponible en plataformes modernes per a aquells que prefereixen l’aspecte i les sensacions originals. Tal com estan les coses, els nouvinguts es veuen forçats al filtre Kiwami que, tot i ser excel·lent, no és una traducció perfecta de l’experiència original.

Versió analitzada: Xbox Series S.
Còpia del joc proporcionada per SEGA via Cosmocover.