Ressenya – Öoo

L’escena indie és sovint on es produeixen els experiments més valents en matèria de minimalisme, i Öoo és un exemple clar d’aquesta filosofia. Desenvolupat i publicat per NamaTakahashi, aquest títol es presenta com un joc de plataformes i trencaclosques enganyosament senzill. Tot i que a primera vista pot semblar un metroidvania més, ràpidament es revela com una excel·lent lliçó d’aprenentatge mitjançant l’entorn. En un món on els jocs sovint s’inflen amb elements complexes i col·leccionables, Öoo prescindeix de tot per centrar-se en una idea única i explosiva. És un joc que respecta la intel·ligència del jugador, demanant-li que observi i experimenti per trobar el camí a seguir.

A la panxa de l’Öoocell no neva ni…

La narrativa d’Öoo és tan directa que gairebé sembla un acudit, prescindint de “lore” innecessari. Tot comença quan surts de casa teva i, de sobte, un ocell gegant apareix i se t’empassa. El teu objectiu és simple: has d’aconseguir escapar de la panxa de la bèstia. Aquest punt de partida serveix per justificar el disseny tancat i orgànic dels nivells. L’atmosfera es construeix a través del mateix escenari. És una experiència lleugera on no hi ha diàlegs ni textos perquè, senzillament, no hi fan falta. Personalment, trobo que aquesta manca és un encert total. Et permet centrar-te exclusivament en la teva peripècia dins d’aquest mapa d’estil metroidvania. És un trajecte lineal en el seu propòsit, però que se sent obert gràcies a la intel·ligència amb què està dissenyat l’entorn.

L’art de bÖoombardejar

La base de la jugabilitat es construeix al voltant d’una única restricció: només pots col·locar i detonar bombes. Tanmateix, qualificar-ho de “restricció” seria quedar-se molt curt. El joc esprem aquest concepte al màxim, creant un trencaclosques-metroidvania on l’única millora real és el teu propi coneixement. Sense desbloquejar mai un doble salt o altres habilitats, et trobaràs superant buits que abans semblaven impossibles.

Quan estava bloquejat en una pantalla vertical, vaig notar un patró específic en les decoracions de la paret. Seguint els consells dels dibuixos, em vaig adonar que havia “desbloquejat” una nova opció de moviment que, de fet, estava disponible des del primer minut. Aquest mètode d’aprenentatge t’ensenya a utilitzar les eines que ja tens de maneres més enginyoses. L’intrincat disseny de nivells garanteix que cada pantalla se senti com un trencaclosques. És estrany trobar un joc que pugui mantenir un nivell tan alt de creativitat dins d’uns límits mecànics tan estrets.

Un paquet molt rodÖoo

Visualment, Öoo s’inspira clarament en els grans referents indie com Celeste, utilitzant una estètica pixel-art neta. La paleta de colors és suau, sovint amb tons pastís que canvien a mesura que et mous entre diferents biomes, proporcionant una sensació visual de progressió que acompanya el creixement mecànic. La direcció artística és intencionada, doncs les decoracions sovint són les pistes que necessites per resoldre una sala. Tècnicament, el joc és impecable. Tant en PC com en consoles, els temps de càrrega són inexistents i la taxa de fotogrames es manté en uns sòlids 60 FPS, un aspecte vital per a la precisió requerida en alguns de les maniobres més avançats.

Tot i que l’apartat visual és destacable, l’àudio adopta un paper més secundari. La banda sonora és una col·lecció de temes lo-fi atmosfèrics que creen l’espai de reflexió perfecte mentre mires la pantalla buscant la solució. Tot i que només algunes pistes són realment memorables per escoltar-les fora del joc, el disseny de so, com les explosions de les bombes i les fanfaries d’un trencaclosques resolt, complementa perfectament l’ambient relaxat.

Un clàssic contempÖoorani

Öoo és una joia rara que aconsegueix sentir-se alhora nostàlgica i totalment fresca. És un joc que es pot completar en menys de dues hores, però aquestes dues hores estan plenes de més moments que et faran exclamar “Oooooh”. La seva major virtut és la seva simplisitat. La manera com ensenya al jugador a llegir l’entorn és, senzillament, magistral. La seva única debilitat potencial és la seva brevetat, que podria deixar alguns jugadors amb ganes de més, però jo diria que la seva durada és un encert: mai s’allarga massa ni repeteix idees.

Aquest és un joc per als amants del disseny minimalista, els trencaclosques i qualsevol que trobi a faltar la sensació de descobrir un secret de debò a través de l’observació. És un clàssic contemporani en potència, situant-se al costat de títols que l’han inspirat com Celeste, Fez i Baba Is You. Si teniu una tarda lliure, Öoo és una experiència essencial que demostra que no cal un gran pressupost per crear un món divertit i memorable.

Versió analitzada: PC.
Còpia del joc proporcionada per AMATA K.K..