Una investigació recent liderada per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), publicada a la revista Entertainment Computing, ha revelat una relació directa entre el disseny de determinats videojocs i el risc de desenvolupar ludopatia o conductes associades al joc d’atzar entre el jovent. L’estudi posa el focus en com l’arquitectura dels programes utilitza mecanismes ocults per explotar les vulnerabilitats de la franja d’edat compresa entre els 15 i els 24 anys.
Segons les dades recollides, nou de cada deu joves juguen habitualment a videojocs. Tot i que la majoria presenta una despesa mensual baixa, l’estudi destaca que les fronteres entre l’entreteniment i les apostes s’estan desdibuixant. Investigadors del Grup de recerca en Aprenentatges, Mitjans i Entreteniment (GAME), com Joan Arnedo i Daniel Aranda, assenyalen que elements com la impulsivitat o la pressió social (el “FOMO”, Fear of Missing Out) són utilitzats per augmentar el volum de negoci de les desenvolupadores.
Mecanismes de monetització sota la lupa
La recerca identifica diversos sistemes integrats en el disseny dels jocs que fomenten el consum recurrent i poden actuar com a porta d’entrada a addiccions:
- Loot boxes: Caixes de recompensa aleatòria que ofereixen avantatges o elements estètics. Són el mecanisme més qüestionat per la seva similitud amb les màquines escurabutxaques.
- Monedes virtuals: Sistemes que oculten la despesa real i dificulten el seguiment dels diners gastats.
- Progressió accelerada: Possibilitat de pagar per avançar més ràpidament en el joc (pay-to-win).
- Ofertes temporals: Estratègies que generen una sensació d’urgència artificial (FOMO).
“No són trucs aïllats, sinó elements integrats en l’arquitectura del joc pensats per prolongar el temps de joc i estimular la despesa”, explica Aranda. L’estudi subratlla que les loot boxes són especialment problemàtiques pel fet que combinen incertesa i recompensa sense garantia de resultat, un patró clàssic del joc d’atzar.
La normalització d’un “engany conscient”
Una de les conclusions més reveladores de l’informe és que el jovent no és aliè a aquestes estratègies. Molts joves són conscients d’aquests mètodes de monetització, però els accepten i els integren com una part natural de l’experiència. Els investigadors adverteixen que molts videojocs s’han transformat en plataformes orientades a la generació continuada de despesa, dades i atenció, més que no pas en productes d’un sol pagament.
Aquesta normalització preocupa els experts, ja que si el comportament addictiu es percep com la norma, es redueix la percepció de risc i es dificulta la prevenció de patologies com la ludopatia en l’edat adulta.
Des de Nou Joc volem recordar que l’ús de les loot boxes i altres mètodes de monetització agressiva ha estat objecte de regulació i prohibició en diversos països europeus sota condicions específiques. Com en qualsevol forma d’oci, recomanem gaudir d’aquests aspectes amb moderació i criteri.
Tanmateix, cal posar en valor que aquests títols representen només un percentatge minúscul de la indústria. Existeixen infinitat de propostes, tant del sector indie com de grans produccions, que ofereixen experiències de gran qualitat i valor artístic sense demanar cap despesa addicional més enllà del preu inicial.
