Ressenya – Mado Monogatari: Fia and the Wondrous Academy

El món de les masmorres i la màgia rep un nou visitant amb Mado Monogatari: Fia and the Wondrous Academy, un joc que ressuscita una sèrie clàssica de rol que va donar origen a la coneguda franquícia de puzles Puyo Puyo. Desenvolupat per Idea Factory, Compile Heart i Sting, el joc arriba amb la promesa de portar els jugadors a una peculiar acadèmia de màgia. Des de la seva base, l’objectiu és oferir una experiència JRPG fresca, amb un enfocament en l’humor i l’encant, tot i que amb elements clàssics d’exploració de masmorres i títols roguelike.

Carbuncle fa una nova amiga

La història se centra en Fia, una jove amb una sort sobrenatural que, per pura casualitat, aconsegueix entrar a la prestigiosa «Ancient Magic Academy». Però la seva sort, sovint caòtica, no la posa en el millor camí. Després d’un incident a la cerimònia de benvinguda, se la designa com a membre de la classe problemàtica, juntament amb un grup d’altres estudiants tan estrafolaris com ella. La narrativa se centra en els seus estudis a l’acadèmia, que en aquest món es tradueix en l’exploració de masmorres per a exàmens i tasques.

El to és marcadament còmic i alegre, amb un humor basat en situacions absurdes i personatges exagerats. Encara que al principi pot ser una mica forçat, a mesura que avança el joc, l’humor es torna més natural i els personatges es fan realment agradables. No espereu una trama complexa i profunda, ja que se sacrifica sovint per donar pas a la comèdia. La història és relativament lineal, amb la major part de l’acció orientada a completar missions principals i secundàries, però la progressió se sent lleugera i no gaire exigent.

Mystery Dungeon en essència

El bucle de jugabilitat de Mado Monogatari: Fia and the Wondrous Academy és bastant simple: surts de l’acadèmia per explorar masmorres generades de manera procedimental i després tornes a la base per a progressar en la història i dur a terme activitats secundàries. Les masmorres són curtes i no representen un gran repte, la qual cosa es fa evident amb el temps.

El combat és una barreja interessant d’acció en temps real i elements basats en torns. Els personatges es mouen lliurement, però l’ús d’habilitats i màgia depèn d’una barra de temps. Això pot ser una mica caòtic al principi, però el sistema d’arts màgiques, que es basa en una mecànica de combinació d’orbs elementals, afegeix un toc d’estratègia. Malgrat això, la majoria de les batalles normals es poden resoldre amb atacs bàsics, i la falta de profunditat pot decebre els jugadors més experimentats.

Sincerament, la manca de profunditat fa que el combat no sigui gaire memorable. Fora de les masmorres, l’acadèmia actua com un centre social amb minijocs, creació d’objectes, i missions secundàries, tot i que aquests sistemes se senten superficials i no gaire necessaris per a la progressió.

Purament Compile

Visualment, el joc presenta una direcció artística encantadora i acolorida. El disseny de personatges en 2D és particularment destacable, amb il·lustracions expressives que capturen perfectament la personalitat de cada personatge. No obstant això, els models 3D i els entorns de les masmorres se senten una mica antiquats, amb textures repetitives que no fan justícia a la resta de l’art. Pel que fa al rendiment, el joc funciona sense problemes en totes les plataformes, incloent-hi la Nintendo Switch original.

L’apartat sonor és un dels punts forts. La banda sonora és alegre i plena de ritme, amb melodies que encaixen perfectament tant amb l’ambient escolar com amb l’exploració de masmorres. Les veus dels personatges, disponibles només en japonès, són excel·lents i ajuden a donar vida al món i la seva càrrega de comèdia.

La nota final del curs

Mado Monogatari: Fia and the Wondrous Academy és una experiència agradable i plena d’encant, però que no aprofundeix en cap de les seves mecàniques. La seva premissa anime i la seva història còmica, juntament amb un apartat artístic vibrant, seran la principal atracció per a aquells que busquen una aventura lleugera i sense complicacions. La jugabilitat, encara que funcional, és repetitiva i no ofereix un repte significatiu, fent que el títol sigui més adequat per a jugadors casuals o per a aquells que es vulguin introduir en el gènere.

Encara que no innova en el gènere, la seva personalitat única i la seva atmosfera despreocupada són suficients per mantenir l’interès durant la seva duració, si et deixes portar. No és un joc perfecte, però és un recordatori que la diversió no sempre es troba en la complexitat.

Versió analitzada: Nintendo Switch.
Còpia del joc proporcionada per Idea Factory.