Ressenya – HOTEL BARCELONA

El món dels videojocs ha vist col·laboracions singulars al llarg dels anys, però poques tan sorprenents com la que uneix els visionaris Goichi “Suda51” Suda i Hidetaka “Swery65” Suehiro. El fruit d’aquesta unió és Hotel Barcelona, un títol que promet una experiència diferent de la majoria dels jocs moderns. Desenvolupat per White Owls Inc. i publicat per CULT Games, es tracta d’un roguelite d’acció 2.5D amb un estil semblant als films «slasher». El joc ens convida a endinsar-nos en un hotel que és, alhora, un paradís del luxe i una trampa mortal per als assassins en sèrie més perillosos dels Estats Units.

Benvinguts a Hotel Barcelona

La premissa de Hotel Barcelona és tan fascinant com la personalitat dels seus creadors. Ens posem en la pell de Justine, una jove agent federal amb un secret inquietant: la seva ment està posseïda per l’esperit del Dr. Carnival, un reconegut assassí en sèrie. Atrapada a l’hotel, un lloc que serveix de cau per a altres psicòpates, la Justine ha de sobreviure a un bucle de mort i violència. La narrativa no és lineal; es va revelant a través de les nombroses morts i resurreccions.

La dualitat entre la Justine, que vol fer justícia, i el Dr. Carnival, que només busca fetge i sang, és el fil conductor, i la seva constant batalla interna proporciona un diàleg absurd i, alhora, sorprenentment profund. Aquesta progressió narrativa, lligada directament al cicle roguelite del joc, manté l’interès constant en la història, tot i la repetició de la jugabilitat. Segons la meva opinió, és una de les narratives més inusuals i estimulants que he vist en un títol d’aquest gènere. Veient No More Heroes i Deadly Premonition, era d’esperar, tot sigui dit.

L’art de matar, morir i repetir

El bucle de joc de Hotel Barcelona és senzill i brutal: matar, morir, repetir. És un roguelite d’acció de ritme ràpid on la mort no és el final, sinó part de la progressió. Justine pot usar diverses habilitats de combat per a obrir-se camí a través dels nivells, i cada mort permet desbloquejar nous poders i secrets. Una de les mecàniques més interessants és la dels «Espectres degolladors». Quan mors, el joc enregistra la teva partida i fins a quatre de les teves darreres «còpies» tornen com a fantasmes que repeteixen les teves accions exactes de la partida anterior. Això converteix la mort en una eina estratègica, ja que pots utilitzar els fantasmes per a distreure o atacar enemics.

El «Blood Splatter Gauge» és un altre element central, que s’omple amb cada mort a cos a cos, augmentant les estadístiques de cop crític i l’eficiència de la resistència. En omplir-lo, pots alliberar l’habilitat definitiva «Despertar d’en Carnival». El combat és visceral i satisfactòriament sagnant, amb un gran èmfasi en l’agressivitat. Trobo que la implementació dels fantasmes és una innovació realment única que premia la planificació, fins i tot en la derrota.

Estil per a totes bandes

Visualment, el joc es decanta per una estètica que barreja el món dels còmics amb una direcció artística surrealista, al pur estil Lynch. Els dissenys dels personatges, especialment els dels assassins, són plens de personalitat, com si haguessin estat trets d’una pel·lícula de terror de sèrie B. La banda sonora és un dels punts forts, amb composicions que barregen el punk-rock i melodies inquietants, perfectament adaptades al to del joc. L’atmosfera sonora està plena de detalls, cosa que contribueix a crear una sensació constant d’inseguretat.

Pel que fa al rendiment, el joc es mou de manera prou fluida en totes les plataformes, amb opcions de configuració personalitzables que permeten adaptar-lo a diferents sistemes. Un detall molt destacable és l’opció que substitueix la sang per crispetes, una curiositat que encaixa perfectament amb l’humor del joc. Tanmateix, en alguns casos pot haver-hi problemes de rendiment puntuals, però res que empitjori l’experiència.

Una estada per a tots els gustos

White Owls ha inclòs diverses opcions d’accessibilitat per a fer Hotel Barcelona més inclusiu. El joc ofereix diferents modes de dificultat, incloent-hi un per a jugadors que prefereixen centrar-se en la història en lloc del repte de la jugabilitat. Els controls són totalment configurables tant a PC com a consoles, cosa que és fonamental per a molts usuaris.

Els subtítols i el text estan disponibles en diversos idiomes incloent-hi el català, i hi ha opcions per a la interfície d’usuari (UI) adaptades per a persones amb daltonisme. També es pot ajustar la mida del text. Aquestes opcions mostren una consideració real per a un públic més ampli, cosa que no sempre es troba en jocs amb un enfocament de nínxol com aquest.

Pay to Play?

El multijugador de Hotel Barcelona és un complement, no un focus principal. El joc ofereix modes PvP i cooperatius, però no són tan accessibles com el mode per a un sol jugador. Cal guanyar monedes dins del joc per a poder jugar amb amics, cosa que crea una barrera d’entrada. El mode cooperatiu permet que fins a tres jugadors uneixin forces per a sobreviure i completar missions. D’altra banda, el mode PvP permet que un quart jugador envaeixi la teva partida.

Aquest enfocament de multijugador asimètric és un bon afegit, però la necessitat d’aconseguir moneres per a desbloquejar-lo podria desanimar els jugadors que només busquen una sessió ràpida amb els amics. Per als que hi volen invertir, però, el caos que es crea és una experiència que complementa la jugabilitat en solitari d’una manera divertida.

Una estada inoblidable

Hotel Barcelona és una experiència que es quedarà amb tu molt després d’apagar la consola. És un joc perfectament imperfecte, amb un bucle de jugabilitat brutal, però addictiu, que premia l’agressivitat i la planificació. La col·laboració entre Suda i Swery es nota en cada aspecte: la narrativa surrealista, el combat és fluid i el to és una barreja inimitable de violència, humor i terror. Els dissenys dels assassins, amb les seves històries, són punts forts, igual que la direcció artística i la banda sonora.

És especialment destacable l’excel·lent feina de traducció al català, una tasca de Projecte Ce Trencada, que demostra el compromís dels creadors amb la comunitat. No obstant això, el joc pot ser massa de nínxol per a alguns, i el seu humor fosc no és per a tothom. Tot i això, si ets fan dels jocs de culte o busques una experiència diferent, aquest títol és una joia a considerar.

Versió analitzada: PC.
Còpia del joc proporcionada per CULT Games.