Ressenya – Shadow Labyrinth

Shadow Labyrinth és la sorprenent i fosca reinterpretació de la icònica franquícia Pac-Man, desenvolupada per Bandai Namco Studios i publicada per Bandai Namco Entertainment. El joc se submergeix de ple en el gènere Metroidvania d’acció i plataformes 2D, situant-se en la cronologia UGSF (United Galaxy Space Force) de la companyia.

La inspiració inicial ve de l’episodi «Circle» de la sèrie Secret Level d’Amazon Prime Video, que va presentar per primera vegada un Pac-Man d’ambientació distòpica. L’aventura ens transporta a un planeta desolat, ple de restes de guerres antigues, on l’exploració, el combat exigent i un gir fosc a la mitologia de la bola groga prenen el protagonisme.

El viatge fosc de l’espadatxí Número 8

La premissa de Shadow Labyrinth ens posa en la pell de l’espadatxí Número 8, una ànima desperta en un món misteriós i inhòspit. La nostra existència és fruit d’en Puck, un enigmàtic orbe flotant molt similar al clàssic Pac-Man, que ens tria com a instrument de la seva voluntat. La narrativa abraça un to fosc i melancòlic, desmarcant-se completament de l’esperit familiar de la sèrie original. L’objectiu inicial és difús, guiat per les ordres d’en Puck. A mesura que avancem pel laberint, la història es concreta, revelant una trama de secrets, una civilització perduda i el misteri que envolta l’entitat que s’amaga al planeta.

L’univers és interessant, amb clares connexions amb altres títols de Bandai Namco i un passat bèl·lic que es descobreix a poc a poc. L’exploració és crucial per entendre la trama, ja que gran part de la informació es troba en elements secundaris que cal anar a buscar. Tot i que l’ambientació i el rerefons són atractius, alguns personatges secundaris no són gaire memorables i el diàleg a estones es pot fer pesat. La història és principalment lineal en la seva progressió principal, però la revelació del seu ric lore és totalment ramificada i depèn de la nostra curiositat. Personalment, valoro l’aposta de Bandai Namco per fer aquest gir de 180 graus a la franquícia, tot i que el ritme narratiu de vegades es fa una mica pesat.

El Metroidvania de tot un caçador

Shadow Labyrinth es consolida com un Metroidvania exigent i profundament estratègic. El bucle principal es basa en l’exploració d’un mapa laberíntic, combat precís i l’adquisició de noves habilitats per accedir a zones abans inaccessibles. Com a Número 8, dominem un sistema de combat fluid basat en combos d’espasa i habilitats «ESP» que es poden combinar per crear un estil de joc personal. El sistema de parries i defenses és crucial; amb el mateix botó podem optar per un escut d’energia més permissiu o un parry arriscat que paralitza l’enemic. Cal parar atenció als enemics: un flaix vermell indica un atac que es pot contraatacar i un blau, un atac que s’ha d’esquivar.

La jugabilitat es trenca amb la introducció de Puck, que esdevé una mecànica de plataformes. En fusionar-nos amb l’orbe, ens transformem i ens movem per línies elèctriques, un homenatge directe a la dinàmica de moviment del Pac-Man original, però amb la novetat de poder saltar i aturar-nos. A més, disposem de la forma GAIA, una armadura mecha gegant, que s’utilitza en moments clau de la història i en combats contra caps, on el joc es transforma en un festival d’invencibilitat temporal i poder destructiu. Aquestes mecàniques donen un respir a l’exploració i trenquen la monotonia. La dificultat general és alta, amb punts de control que de vegades se senten escassos, cosa que pot ser frustrant per als jugadors menys experimentats.

Fosc i ambiental

Visualment, Shadow Labyrinth aposta per un estil d’art fosc, intrigant i amb una paleta de colors majoritàriament apagada o dessaturada, que reforça de manera efectiva el to del joc. El disseny dels enemics i els caps (especialment les reinterpretacions dels fantasmes) està molt ben treballat i s’alinea amb l’atmosfera general. Tot i això, tècnicament, el joc mostra algunes deficiències. Alguns acabats i animacions recorden a jocs que alguns anomenen «flash», amb elements de fons de baixa resolució que es veuen malament en pantalles grans.

Pel que fa a l’àudio, la banda sonora és majoritàriament ambiental i compleix la seva funció d’acompanyar l’exploració i el misteri sense ser particularment memorable. No obstant això, els efectes sonors estan molt treballats. A la Nintendo Switch original, el rendiment és acceptable, mentre que a les consoles de nova generació i PC, la fluïdesa no és un problema. Malgrat alguns detalls visuals discutibles, el joc aconsegueix una atmosfera que t’atrapa. La millora de Switch 2 val molt la pena, especialment en ser gratuïta.

El desafiament d’un Pac-Man reinventat

Shadow Labyrinth és una proposta atrevida que agafa la base de Pac-Man i la submergeix en un Metroidvania fosc, exigent i profundament estratègic. Els seus punts forts es troben en un disseny de mapa excel·lent que premia constantment l’exploració, i un sistema de combat amb moltes capes que recompensa la paciència. La integració de les mecàniques de Puck és intel·ligent i trenca la monotonia amb encert. L’ambientació és única i la història, tot i els alts i baixos en el seu ritme, ofereix un rerefons ric que els fans dels clàssics de Bandai Namco gaudiran.

D’altra banda, la dificultat elevada, amb punts de control a vegades mal distribuïts, pot frustrar els nouvinguts. Aquest joc està dirigit al públic de Metroidvania que busca un desafiament considerable, i als fans de Pac-Man que no tinguin por d’abraçar el costat més fosc de la franquícia. Si busques una aventura de plataformes relaxada, no és el teu joc. Si busques un repte que et farà suar i un món que t’atraparà, Shadow Labyrinth és una de les sorpreses de l’any.

Versió analitzada: Nintendo Switch 2.
Còpia del joc proporcionada per Bandai Namco.