Ressenya – Nobody Nowhere

Nobody Nowhere, el joc de Tag:hadal i Gamker Studio, és una aventura narrativa amb estètica pixel art que ens transporta a un futur distòpic l’any 2079. El joc se centra en la temàtica dels Replicants i la consciència humana, un còctel de ciència-ficció que es desenvolupa com una mena de novel·la visual interactiva. Tot i ser una experiència de joc relativament curta, el seu enfocament s’adreça clarament als amants de les històries d’alta càrrega emocional i amb una narrativa intensa.

Replicants i veritats ocultes

La premissa ens submergeix directament en un laboratori d’investigació d’alta tecnologia, on un «Replicant» anomenat Julian, es desperta enmig d’un perill imminent. La Human Science Research Corp, l’organització darrere del projecte Replicant, té un pla que gira al voltant de la transferència de la consciència per “enganyar” la mort. La història es desenvolupa al voltant dels esforços de l’agència clandestina White Dove per rescatar Julian, que condueixen a la revelació de la veritat oculta del projecte.

Jugarem amb dos personatges diferents per investigar els secrets de la corporació. El to és clarament dramàtic i de ciència-ficció distòpica, amb moltes referències a obres com NieR: Automata (especialment pel concepte de Replicant). La progressió és lineal, amb un ritme trepidant que no malgasta temps. M’ha sorprès com els girs argumentals, molts d’ells presentats mitjançant flashbacks de la joventut d’un dels protagonistes, es van encaixant per formar una trama complexa, malgrat la seva brevetat. La sensació és que cada escena és fonamental per avançar en la trama. Aquesta experiència narrativa, que es pot gaudir en una o dues sessions, és una de les grans virtuts de Nobody Nowhere.

De novel·la visual a «Bullet Hell»

El joc es descriu a si mateix com a mig camí entre la novel·la visual i el point-and-click. El bucle principal és la narració, amb el jugador movent-se per escenaris i interactuant amb objectes i altres personatges per fer progressar la història. No obstant això, la jugabilitat es trenca amb una sèrie de minijocs i seqüències d’acció.

Aquests segments es presenten amb una perspectiva diferent, sovint aèria o tipus bullet hell, on els avatars dels protagonistes es mouen dins de la representació digital dels sistemes informàtics. L’objectiu és principalment evitar projectils i enemics digitals. Tot i que visualment són impactants i aconsegueixen trencar la uniformitat de la jugabilitat, em van semblar l’element més feble de l’experiència. No sempre se senten ben integrats amb el ritme de la història i la seva inclusió sembla forçada en un títol tan centrat en el text.

Estètica d’anime distòpic

Visualment, Nobody Nowhere és una autèntica sorpresa. El seu pixel art detallat i vibrant és excepcionalment expressiu i captura l’atmosfera fosca i futurista de la història. El joc utilitza una paleta de colors i un ús de la il·luminació admirable, fent que valgui la pena aturar-se a observar els fons. Les animacions són subtils però efectives, aconseguint dotar de moviment i vida als personatges i escenaris. A més, els retrats de personatges que acompanyen els diàlegs són nets, i estan ben dibuixats, ajudant a transmetre les emocions i personalitats.

L’apartat sonor complementa l’atmosfera. La banda sonora s’adapta perfectament a l’estat i el to del joc, amb melodies que s’encarreguen de subratllar els moments clau de la narrativa. El so, en general, és un dels pilars que converteixen aquest títol en una experiència de gran qualitat. Pel que fa al rendiment (en la versió de PC que he jugat), l’experiència és estable, fins i tot jugant de manera ortàtil amb la ROG Ally.

En poques paraules…

Nobody Nowhere és una aventura narrativa de ciència-ficció curta però intensa. El joc brilla per la seva narrativa dramàtica i lineal de ritme impecable, complementada per un art vibrant i una banda sonora excel·lent. Els seus punts febles són els minijocs, que no encaixen bé amb el flux de la història, i la seva curta durada. No obstant això, és un títol ideal i assequible per als fans de les històries emocionals. Una petita joia que val la pena descobrir.

Versió analitzada: PC.