Ressenya – StarRupture

De l’estudi que ens va portar Green Hell, Creepy Jar ha passat de la selva amazònica a la superfície d’Arcadia-7. StarRupture és una ambiciosa barreja de gèneres que intenta fusionar la complexa automatització de fàbriques de Factorio amb els elements de supervivència en primera persona de Rust o Ark. Llançat en accés anticipat el gener de 2026, encomana als jugadors la tasca de minar un planeta volàtil mentre sobreviuen a la ira de la seva estrella inestable. És un joc sobre l’ordre enmig del caos, que et demana construir de manera eficient mentre et trobes, literalment, sota el foc tant dels aliens com del mateix cosmos.

La història a StarRupture és força senzilla però efectiva. Ens posem en la pell d’un convicte que compleix condemna treballant per a una empresa cobdiciosa. Et deixen a Arcadia-7 i l’única manera de comprar la teva llibertat és excavar recursos i llançar-los a l’espai. El joc no utilitza gaires cinemàtiques per explicar la trama; en canvi, aprens sobre el món mirant al teu voltant i sentint els sons del planeta. Arcadia-7 és bonic, però se sent com un lloc perillós.

L’ambientació és una barreja de ciència-ficció i terror. El principal enemic no són només els aliens, sinó el mateix sistema estel·lar. La “Rupture” que dona nom al joc és un esdeveniment on el sol s’escalfa massa i crema la superfície del planeta. Això passa una vegada i una altra, així que sempre corres per preparar-te abans que arribi la pròxima tempesta. Et fa sentir nerviós fins i tot quan les coses semblen tranquil·les. Ara mateix, la història és lineal i es basa a desbloquejar millor tecnologia per satisfer els teus caps, però la veritable narrativa és la que crees tu mateix mentre intentes sobreviure. Les meves impressions són que, tot i la senzillesa, la pressió ambiental ajuda molt a la immersió.

Automatitzant, però també en alerta

La jugabilitat combina dues facetes: la construcció de bases i la lluita contra onades d’enemics. Al principi, només estàs picant roques i vigilant els teus nivells d’oxigen, però aviat estaràs construint cintes transportadores i màquines que fan la feina per tu. Si t’agraden els jocs de crear fàbriques, gaudiràs veient com les roques es converteixen en metall sense que hagis de fer res. Però StarRupture és diferent perquè no et pots relaxar.

La “Rupture” ho canvia tot. De tant en tant, t’has d’amagar en un búnquer mentre la teva base és atacada pel clima i per insectes aliens. Això implica que has de construir una base que sigui eficient en producció però que també tingui sistemes defensius capaços. Per exemple, en una de les meves partides vaig haver de redissenyar tota una línia de subministrament de munició només per assegurar-me que les torretes no es quedessin buides durant una tempesta solar, ja que els atacs enemics es tornen molt més agressius en aquests períodes de caos climàtic. El bucle principal és exigent i molt satisfactori.

Naturalment industrial

Pel que fa a l’apartat visual, el joc realment demostra el que l’Unreal Engine 5 pot fer. La il·luminació és el millor: pots veure com el sol passa d’un matí alienígena estrany i fresc a un taronja brillant i aterridor quan s’acosta una Rupture. Les diferents àrees que explores estan molt ben cuidades i les màquines que construeixes tenen un aspecte pesat i industrial que contrasta perfectament amb el món natural salvatge.

El so també és excel·lent. La música té un ritme agradable mentre construeixes, cosa que et fa sentir productiu, però quan explores es torna inquietant, recordant-te que estàs sol a l’espai. Els efectes de les màquines sonen potents, en contrast amb els sons de la natura. Tot i estar en accés anticipat, el rendiment és acceptable però no perfecte. En una configuració de PC de gamma mitjana, el joc anava fluid en l’exploració, però quan la fàbrica es va fer enorme i apareixien molts enemics alhora, vaig patir algunes rascades de frames. També vaig trobar alguns errors menors, com enemics travessant parets, però res que arruïnés l’experiència global.

Accessibilitat i multijugadors

Ara mateix, StarRupture no té prou opcions d’accessibilitat, la qual cosa és una mica decebedora. Hi ha el bàsic, com ajustar el volum per separat o activar subtítols, però manquen opcions modernes crucials. Per exemple, no es pot canviar la mida del text de la interfície, un problema greu en un joc amb tants menús d’inventari i receptes. Tampoc hi ha modes per a daltònics, cosa que dificulta diferenciar certs recursos o alertes en un món tan saturat de colors neó i efectes de llum.

Pots jugar sol, però és molt més divertit amb amics. El joc admet fins a quatre jugadors i l’experiència canvia completament: de la tensió individual passes a sentir-te en una autèntica missió d’equip. El sistema d’invitació via Steam funciona bé i la dificultat s’ajusta al nombre de jugadors; les onades durant una Rupture amb un equip complet són realment massives. Cal tenir en compte que el progrés del món es guarda en l’ordinador de l’amfitrió, de manera que és recomanable jugar sempre amb el mateix grup en una mateixa partida guardada per veure créixer la fàbrica conjuntament.

StarRupture ofereix una base sòlida i emocionant que barreja supervivència i fabricació d’una manera molt fresca. Resol un dels grans problemes del gènere: la falta d’objectius a llarg termini, ja que la corporació i el clima extrem sempre t’estan empenyent a millorar. L’equilibri entre la calma de l’automatització i el terror d’una tempesta de foc crea un bucle addictiu.

Tot i això, cal recordar que és un accés anticipat. El tram mitjà i final del joc se senten una mica buits actualment i, un cop desbloqueges les màquines més grans, no hi ha tant per fer. Si t’agraden títols com Satisfactory, però trobaves a faltar l’acció, o si vas gaudir de Green Hell, però volies un entorn de ciència-ficció, aquest joc és molt recomanable. Creepy Jar ha fet un gran inici i, si mantenen el ritme d’actualitzacions del seu anterior treball, podria esdevenir un clàssic.

Versió analitzada: Nintendo Switch 2.
Còpia del joc proporcionada per Nintendo España.