La història de la Mútua Elèctrica de Sant Julià de Lòria comença a principis del segle XX, concretament el 1913, amb un projecte col·lectiu per generar electricitat a la parròquia. En aquell moment, Andorra ja disposava d’una petita central hidràulica propietat de Tabacalera Andorrana S.A. a Andorra la Vella, que subministrava energia a la fàbrica de tabacs i, durant les hores nocturnes, il·luminava parts d’Andorra la Vella i Escaldes. Però la iniciativa de Sant Julià es va distingir per la seva naturalesa comunitària, ja que el projecte va ser impulsat per totes les famílies del poble, que es van organitzar per a la creació d’una central pròpia.
El 4 de gener de 1914, es va formalitzar el pacte per la concessió dels terrenys on es col·locaria la turbina, amb la signatura del document per part del Comú de Sant Julià, representat per Mariano Betriu, i els membres de la nova Mútua Elèctrica: Francisco Cairat, Pere Canturri i Juan Canturri, qui van ocupar els càrrecs de president, tresorer i secretari respectivament. Aquest pacte deixava clar que la Mútua va ser creada per beneficiar tota la comunitat de Sant Julià.
Des de la seva fundació, la Mútua va començar a subministrar electricitat a la vila de Sant Julià a partir de 1914. Inicialment, l’electricitat estava limitada a certs horaris i només es permetia a usuaris específics, com els que utilitzaven planxes o tauletes amb llum artificial. El preu era de tres pessetes anuals i el subministrament es realitzava en horaris establerts: a l’estiu, des de les set de la tarda fins a les quatre de la matinada, i a l’hivern, des de les cinc de la tarda. Així, la Mútua Elèctrica de Sant Julià de Lòria va començar a funcionar com un projecte pioner i comunitari que va proporcionar a la parròquia el primer servei d’electricitat, marcant el naixement d’una nova etapa per a la comunitat.
La concessió per explotar els recursos hídrics d’Andorra va ser finalment atorgada a la companyia Forces Hidroelèctriques d’Andorra S.A. (Fhasa) el març de 1929. Aquesta empresa, amb capital espanyol i francès, va rebre els drets per explotar tres salts d’aigua durant 75 anys, així com recursos minerals i el monopoli de la publicitat. A canvi, havia de pagar un cànon progressiu i establir diversos serveis per a Andorra, incloent la creació de carreteres i la distribució d’electricitat a un preu especial.
Des de l’agost de 1931, Andorra va començar a tenir subministrament elèctric diürn, i la Mútua de Sant Julià va permetre a Fhasa connectar-se a la seva xarxa elèctrica el 1935. La distribució fora del poble va quedar a càrrec de la filial de Fhasa, Electricitat Andorrana S.A. (EASA). Tanmateix, la concessió va ser conflictiva i, el 1970, un grup d’andorrans va dinamitar una pilona de la xarxa de Fhasa, denunciant la manca de subministrament.
Durant la dècada de 1970, es va plantejar la nacionalització de Fhasa, però l’Assemblea Magna va rebutjar la proposta. A Sant Julià, la Mútua va adquirir la xarxa de distribució d’EASA el 1977, convertint-se en distribuïdora única de la parròquia, malgrat els problemes econòmics que això va implicar.
El conflicte entre les institucions andorranes i Fhasa va culminar el 1988, quan el cap del Govern, Josep Pintat, va proposar el rescat de la concessió, que va ser aprovat per unanimitat. El Govern va comprar tota la infraestructura elèctrica de Fhasa per 3.500 milions de pessetes, recuperant així el control del sector elèctric per al patrimoni nacional. Josep Cases Baró, president de la Mútua, va qualificar la compra com un “pas important” per recuperar una font d’energia que estava en mans d’una societat estrangera.
Albert Pintat, secretari personal de Pintat, va veure la compra com la culminació d’una lluita que la Mútua havia liderat contra l’“imperialisme econòmic” de Fhasa. Francesc Roca va explicar que va assessorar el cap del Govern sobre els pressupostos, destacant la “gran gestió” de Pintat.
Com a resultat d’aquest procés, es va crear el 14 de gener de 1988 l’ens parapúblic Forces Elèctriques d’Andorra (Feda), encarregat de produir, importar i distribuir energia, amb la capacitat de realitzar activitats de cogeneració i comercialització d’energia derivada de fonts renovables.
A principis dels anys 90, la Mútua va iniciar el diàleg amb un nou actor estatal per millorar i consolidar la xarxa elèctrica de Sant Julià, amb l’objectiu d’adequar-la als estàndards internacionals. Josep Cases Baró, president de la Junta d’Inspecció i Administració, va reconèixer la necessitat d’invertir en la xarxa. Al mateix temps, es va plantejar soterrar les línies elèctriques a la vila i es va obrir el capital de la Mútua, passant de 140 a 490 accionistes, fet que va permetre recollir fons per impulsar el pla d’infraestructures elèctriques.
Amb el soterrament de les línies, es van oferir nous serveis als abonats, destacant la implementació de la televisió per cable. Inspirada en xarxes similars als Estats Units, la Mútua va ser pionera en aquest servei a Andorra, oferint més de trenta canals i convertint-se en un punt de referència per les parròquies veïnes. L’èxit de la iniciativa va ser reconegut per figures com Daniel Bastida i Ferran Mirapeix. A més, el president Agustí Marfany va destacar la rapidesa i qualitat de la Mútua en la implementació del cable.
A partir del 2005, la xarxa de cable es va digitalitzar, convertint-se en una infraestructura robusta que permetria, a futur, oferir serveis innovadors i competitius, sempre que es comptés amb l’aprovació de les institucions.
Diversos projectes que es van proposar en les Juntes d’Inspecció i Administració no van arribar a materialitzar-se, i alguns ni tan sols van constar en acta. Entre ells, es plantejava la creació d’una entitat asseguradora complementària a la CASS i fins i tot la possibilitat de constituir un banc a través de la Mútua, atorgada pels seus estatuts.
Un dels projectes més emblemàtics va ser la central de cogeneració, situada vora la frontera espanyola i planificada durant la presidència d’Agustí Marfany. Aquesta iniciativa es fonamentava en la necessitat de finançament de la Mútua, que, originàriament dedicada a la producció elèctrica, intentava reduir la seva dependència dels marges imposats per Feda i el Govern. Per aconseguir-ho, es va negociar amb Enagás la incorporació d’un ramal del gasoducte (destinat a la Seu d’Urgell), amb la finalitat de generar electricitat i distribuir gas i aigua calenta a la parròquia.
Tanmateix, el projecte es va veure frenant per un informe tècnic negatiu de Feda i per la reticència de l’opinió pública, que encara recordava l’accident del dipòsit de gas de la Massana del 1982. Finalment, les gestions es van suspendre quan Feda va oferir integrar les quatre distribuïdores territorials (la Mútua, Nord Andorrà, Sercensa i Unió Elèctrica d’Encamp) en una única societat, iniciativa a la qual es van afegir la Mútua i Nord Andorrà, marcant l’inici de la creació de Fedasa.
Inicialment, es pretenia consolidar la Mútua amb un projecte que assegurava prerrogatives i ingressos, fet que va portar a Agustí Marfany a deixar la presidència just quan la creació de la nova societat Fedasa s’havia de sotmetre a votació en el Consell General, sent succeït per Carles Àlvarez Marfany. Tot i que Fedasa va superar els tràmits parlamentaris, els grups d’oposició van denunciar que la incorporació de participacions privades convertia els ciutadans en “clients obligats” d’una societat amb capital privat, creant un monopoli i generant desequilibris i possibles inconstitucionalitats.
El 27 d’octubre de 1999, el BOPA va publicar la llei que dissolia Feda per crear Forces Elèctriques d’Andorra, S.A., amb la participació de la Mútua i Nord Andorrà (aquestes aportaven les seves instal·lacions mantenint participacions minoritàries). No obstant això, a poc menys de mig any, el Tribunal Constitucional va declarar la inconstitucionalitat de la llei (sentència del 7 d’abril de 2000), argumentant que, tot i que els fins eren legítims, els mitjans emprats vulneraven els principis d’igualtat i seguretat jurídica. Com a conseqüència, Fedasa va haver de ser desfeta, provocant que la Mútua perdés molts recursos, hagués de reiniciar les seves estructures i posposés inversions, mentre es constatava que Feda obtenia més beneficis com a subministradora.
La fusió amb Feda va debilitar les estructures internes de la Mútua i la seva xarxa, fent necessari incorporar un director tècnic. Amb la mort d’Emili Grau Tor el 2001, el seu fill, Joan Carles Grau, enginyer de telecomunicacions, va acceptar la direcció tècnica. Amb ell es va dur a terme una reestructuració molt ambiciosa de les línies elèctriques – una xarxa que abans tenia un aspecte de “arbre de Nadal”, on qualsevol fallada en un branquet provocava talls generals – transformant-la en una infraestructura robusta capaç d’absorbir el consum previst per les properes dècades. Segons l’actual president, Joan Albert Farré, el servei de xarxa ara està consolidat i actualitzat, superant els problemes anteriors.
El 2007, la Mútua es va integrar a l’accionariat del parc temàtic Naturlandia, una decisió que responia als principis històrics de fomentar el turisme i el desenvolupament local, aportant beneficis tant a la parròquia com als mutualistes. Paral·lelament, davant l’estratègia del negoci elèctric, la directiva ha reconsiderat la necessitat de generar energia des d’un punt de vista mediambientalment sostenible. Aquesta nova orientació es fonamenta en la forta dependència d’Andorra de la importació d’electricitat (un 85% del consum) i en les recomanacions tècniques del Llibre Blanc de l’Energia publicat el 2012, que impulsa el país a apostar per la generació d’energia neta amb els seus recursos naturals.
L’any 2010 es va fundar l’Associació d’Entitats del Sector Energètic (AESE), formada per les quatre distribuïdores territorials. Tot i que Feda va rebutjar integrar-la per raons estatutàries, aquesta associació ha permès que la Mútua Elèctrica de Sant Julià, Nord Andorrà, Sercensa i la Mútua d’Encamp puguin negociar amb Feda i el Govern de manera unificada i realitzar compres conjuntes. A més, han participat activament en l’elaboració del Llibre Blanc de l’Energia, que ha projectat la creació de vuit unitats de producció elèctrica (sis hidràuliques i dues aerogeneradores) per revertir la forta dependència d’Andorra de la importació d’electricitat (83%).
Paral·lelament, a més dels projectes conjuntament gestionats a través de la nova societat Productora Elèctrica Renovable S.A, la Mútua ha estat treballant en nous projectes d’energia i tecnologies, en línia amb la seva missió des de 1914. Així, per continuar avançant, el 2016 la Mútua Elèctrica es va transformar en Mútua Elèctrica de Sant Julià de Lòria S.A.
Al 2015, el Govern publica el reglament de l’activitat de producció d’energia elèctrica en minicentrals hidràuliques de potència inferior a 500kW i connectades a la xarxa.
PERSA presenta 8 projectes de minicentrals hidràuliques.
Al juny del 2016 s’inicia la construcció de la minicentral d’Arcalis amb una potència màxima de 450kW i una producció estimada de 2.000.000 kWh, fruit de la col·laboració amb el Hble. Comú d’Ordino i SECNOA. Al gener del 2017 es posa en funcionament.
La construcció es va fer amb criteris mediambientals promovent de les energies alternatives, l’aigua de la bassa de la Canaleta, que quan no s’utilitza per fer neu, produeix energia. Això ha permès que l’estació de Vallnord sector Arcalís sigui la primera estació de Europa i probablement del mon en produir l’energia necessària per alimentar l’estació amb energia renovable utilitzada dins del domini d’explotació de la mateixa.
Aquesta societat pensada i creada al servei de la Parròquia compleix més de cent anys d’existència. Que aquest fet sigui el cohort necessari per prosseguir i perseverar en aquesta tasca comuna.
En record i homenatge a les persones que van fer possible aquesta fita:
1r President de la Junta Constitutiva de la Mútua Elèctrica de Sant Julià de Lòria.
Foto: Arxiu Família Cairat.
1r Vice-President de la Junta Constitutiva i Tresorer de la Junta d’Inspecció i Administració de la Mútua Elèctrica de Sant Julià de Lòria.
Foto: Arxiu Família Pere Canturri.
1r Secretari de la Junta Constitutiva de la Mútua Elèctrica de Sant Julià de Lòria.
Arxiu: Família Joan Canturri.
1r President de la Junta d’Inspecció i Administració de la Mútua Elèctrica de Sant Julià de Lòria.
Foto: Arxiu Família Reig.
1r Vice-President de la Junta d’Inspecció i Administració de la Mútua Elèctrica de Sant Julià de Lòria.
Foto: Arxiu Família Pujol.
1r Secretari de la Junta d’Inspecció i Administració de la Mútua Elèctrica de Sant Julià de Lòria.
Arxiu: Arxiu Família Agustí Marfany.
mutua@mutuaelectrica.com
+376 741 700
Av. Francesc Cairat, 28
Sant Julià de Lòria
Dilluns a dijous: de 8:30 h a 17:30 h
Divendres: de 9 h a 15 h
Urgències: 24 h