Ressenya – White Day 2: The Flower That Tells Lies

Una evolució tremebunda

L’original White Day: A Labyrinth Named School és un clàssic de culte que va capturar l’essència del survival horror amb la seva atmosfera inquietant, els seus trencaclosques entretinguts i el seu profund lore. Ara, amb White Day 2: The Flower That Tells Lies, ROI Games aprofundeix encara més en la història de l’institut Yeondu, amb l’objectiu d’oferir una seqüela que expandeixi l’herència de l’original mentre introdueix mecàniques modernes. Amb el seu ambiciós abast i reverència pel seu predecessor, aquesta seqüela ens porta a un viatge ple de suspens, terror i intriga.

Revisitem el fosc passat de Yeondu High

Ambientada diversos anys després dels esdeveniments de l’original, White Day 2 entrellaça les històries de nous personatges i alguns que tornen. Els jugadors es posen en la pell de Lee Hae-min, un estudiant turmentat atret de nou al famós institut Yeondu per raons que no pot comprendre completament. La narrativa està profundament arrelada en el folklore coreà i explora temes de culpa, traïció i redempció. Les motivacions de cada personatge es despleguen acuradament, afegint capes de complexitat al misteri que es desenvolupa.

Les històries ramificades i els diversos finals del joc recompensen l’exploració i l’atenció al detall. Cada decisió té pes, revelant fragments de la història maleïa de l’institut i com els personatges estan entrellaçats en aquesta xarxa. Els amants de la trama es trobaran analitzant notes, diaris i pistes críptiques escampades pels passadissos embruixats de l’escola. Tot i que alguns girs argumentals són previsibles, d’altres ofereixen veritables sorpreses que mantenen els jugadors enganxats i ansiosos per descobrir la següent revelació.

Els personatges en si són un punt destacat, ja que cadascun amaga secrets i pors que aporten profunditat a la història. Les interaccions entre ells revelen relacions intricades, i el seu desenvolupament al llarg del joc es percep com a autèntic. Aquest pes emocional afegeix un toc humà al terror sobrenatural, fent que les apostes semblin més personals.

Tensió clàssica amb Innovació moderna

En la seva essència, White Day 2 manté la fórmula tradicional del survival horror: gestió de recursos, exploració ambiental i resolució de trencaclosques. El joc excel·leix a crear tensió amb una il·luminació limitada, passadissos claustrofòbics i l’amenaça constant d’entitats sobrenaturals. La sensació de vulnerabilitat és palpable, amb cada racó potencialment amagant un perill.

Tanmateix, són les noves mecàniques les que eleven l’experiència. L’addició d’un sistema de creació permet als jugadors combinar objectes per crear eines improvisades o articles curatius, afegint profunditat a l’aspecte de supervivència. Aquest sistema anima els jugadors a escorcollar cada racó, augmentant la sensació de temor mentre equilibren l’exploració amb la precaució. La IA dels antagonistes espectrals de l’escola també ha estat millorada, fent que les trobades siguin més impredictibles i aterridores. Aquests fantasmes ara s’adapten al comportament del jugador, assegurant que cap partida sigui exactament igual.

Els trencaclosques, una marca de l’original, continuen sent tan desafiants com sempre, tot i que alguns poden semblar obtusos. Afortunadament, s’ha introduït un sistema de pistes que ofereix guies subtils sense trencar la immersió. Aquests trencaclosques van des de desafiaments lògics fins a enigmes críptics, cadascun sentint-se com una part orgànica de l’ambient esfereïdor de l’escola.

L’aspecte de la discreció continua sent crític en la jugabilitat, amb els jugadors sovint necessitant amagar-se o distreure els enemics per avançar. Tot i que aquesta mecànica afegeix tensió, no està exempta de problemes. Els controls durant les seqüències de discreció poden sentir-se rudimentaris, ocasionalment conduint a morts frustrants que interrompen el flux del joc. Malgrat això, la sensació d’acompliment en evadir un fantasma amb èxit és enormement satisfactòria.

Gaudint de la bellesa sobrenatural

Impulsat per Unreal Engine 5, White Day 2 és una delícia visual. Els entorns detallats, la il·luminació dinàmica i les textures realistes donen vida a l’institut Yeondu d’una manera que és tan captivadora com inquietant. Cada habitació està dissenyada meticulosament, plena de pistes subtils i narració ambiental.

Els models dels personatges, tot i que generalment ben fets, de vegades pateixen d’animacions rígides, especialment durant les escenes cinematogràfiques. Aquest defecte menor queda eclipsat per l’atenció al detall dels entorns, que se senten com un personatge en si mateix. Des de pissarres tacades de sang fins a cartells estudiantils descolorits, cada element contribueix a l’experiència immersiva.

El disseny sonor mereix una menció especial. Els terres cruixents, els murmuris distants i els crits sobtats estàn elaborats amb mestria per mantenir els jugadors en tensió. Juntament amb una banda sonora inquietant que augmenta durant els moments de tensió i es dissipa en un silenci inquietant durant l’exploració, l’experiència d’àudio submergeix els jugadors en el món esfereïdor del joc. L’ús d’àudio binaural millora encara més la sensació de terror, fent que els jugadors sentin com si realment fossin assetjats per entitats invisibles.

Una seqüela digna

White Day 2: The Flower That Tells Lies construeix amb èxit sobre els fonaments del seu predecessor, oferint una experiència de terror que els fans de l’original apreciaran. La seva combinació d’horror clàssic i mecàniques modernes fan que destaqui, malgrat alguns entrebancs. La dedicació del joc a expandir el seu lore i refinar la seva jugabilitat assegura que es mantingui ferm com un successor digne. Per als fans del survival horror i aquells que gaudeixen desentranyant misteris espectrals, aquesta seqüela és imprescindible.