Mentre que altres plataformes miren de protegir l’usuari de pràctiques abusives, la botiga digital de Nintendo Switch i, per extensió, Nintendo Switch 2, s’ha convertit en un abocador de títols intercanviables i contingut generat per intel·ligència artificial. Com és possible que la companyia que més protegeix la seva imatge permeti aquesta degradació? On ha quedat el segell de qualitat?
Ordre a les botigues de Xbox i PlayStation
No fa gaire, Xbox va decidir posar ordre a la seva botiga prohibint el “bundle spam” que practicaven sagues com Outbreak, on es publicava el mateix contingut un cop i un altre amb noms diferents. Però Sony ha anat encara més lluny: fa poc, PlayStation va realitzar una neteja massiva eliminant prop de 1.000 jocs de baixa qualitat de la seva botiga. Es tractava de productes “shovelware” que només servien per inflar el perfil de trofeus dels usuaris i que dificultaven la cerca de títols legítims.
A Nintendo, però, la història és ben diferent. Mentre Sony i Xbox apliquen filtres per mantenir un estàndard mínim, la eShop de Nintendo Switch sembla no tenir cap mena d’estàndard. Mentre paguis per publicar el teu joc, tot si val, sembla. Com Steam, fa no fa.
Aldora Games, la fàbrica de ‘AI slop’
Si hi ha un nom que ressona amb força en aquesta onada de baixa qualitat és Aldora Games. Aquesta ‘editora’ amb seu a Màlaga ha trobat la clau per inundar la eShop gairebé a diari: utilitzar intel·ligència artificial generativa per crear novel·les visuals i trencaclosques sense cap ànima ni coherència.
Amb més de 150 títols publicats en temps rècord, els seus “jocs” solen compartir el mateix preu (normalment 4,90 € o 4,99 €) i unes portades on les mans dels personatges o els fons delaten immediatament l’ús de la IA. Alguns exemples flagrants d’aquesta porqueria digital inclouen:
- The Cozy Garden of Forgotten Dreams: Una novel·la visual amb imatges d’estil Pixar generades de forma tan genèrica que podrien ser de qualsevol lloc.
- The Little Mermaid: Wonder Puzzles: On l’art de la coberta presenta irregularitats visuals evidents pròpies de motors de generació d’imatges.
- Wukong Black Legend: Un intent descarat d’aprofitar l’èxit de títols més grans amb una imatge que sembla una còpia barata treta de Temu.
El vistiplau de Nintendo
La gran pregunta és: per què Nintendo ho permet? Tot i que Shuntaro Furukawa ha declarat que la gran N no utilitzarà IA generativa en els seus propis títols per por als drets de propietat intel·lectual, sembla que no tenen cap inconvenient a cobrar la seva comissió per cada venda d’aquests productes de tercers.
La falta de filtres està enterrant els projectes de petits estudis independents que dediquen anys a la seva obra, mentre que empreses com Aldora Games només necessiten uns minuts per prémer un botó i penjar un nou arxiu. Si Nintendo no actua i segueix l’exemple de PlayStation, la eShop deixarà de ser una botiga de videojocs per convertir-se en un magatzem de contingut buit. Mentrestant, us recomanem utilitzar eines com Deku Deals o GG Deals per navegar la eShop i trobar ofertes i novetats que sí valen la pena.
Joan
23/01/2026Ostres, quina opinió més dura cap a la censura.
Nintendo és una empresa privada, no és un servei públic, no treballa per tu, treballa per fer diners.
Els productes fets amb intel·ligencia artificial no són escombraria, són el primers passos del que serà el futur. O segueixes cosint, tu? La ropa la compres feta, per una màquina, no? Que vas a caçar al bosc el sopar encara?
No acabo d’entendre la opinió d’aquest article. Va en contra de la innovació, en una pàgina web de videojocs, que són, efectivament, innovació. Quina contradicció.
Tampoc entenc l’atac a Màlaga i la seva empresa. Probablement n’hi ha moltes més que facin això, estic segur que a Àsia passa moltíssim més, perquè van més avançats. Què t’ha agafat amb Màlaga? Que facin el que vulguin, no?
Nou Joc
23/01/2026Bon dia, Joan, moltes gràcies per la teva opinió!
M’agradaria aclarir alguns punts, ja que potser no m’he explicat bé a l’article. En cap cas estic a favor de la censura. Tot el contrari. Opino que tothom ha de tenir llibertat total per publicar les seves obres, sempre que es respectin unes línies morals bàsiques, cosa que rarament és un problema en el món dels videojocs.
La meva reflexió no va sobre prohibir, sinó sobre la visibilitat i la imatge del catàleg. El problema és que la gran quantitat de jocs de baixa qualitat que inunden la eShop pot acabar perjudicant la percepció general de la botiga. És un repte que Android ja fa anys que intenta combatre a la Play Store mitjançant llistes de jocs. De fet, sembla que la mateixa Nintendo ha pres nota amb la revisió de la eShop de Nintendo Switch 2, on han començat a oferir recopilatoris de novetats seleccionades abans de mostrar el llistat sencer de jocs recents.
Pel que fa a Aldero Games, no es tracta d’un atac personal ni territorial, sinó de fer servir un exemple concret i molt evident. En el que portem d’any ja han publicat 7 jocs pràcticament idèntics, i l’any 2025 en van llançar prop de 65. Quan el volum és tan alt i el producte tan similar, és difícil trobar-hi una visió artística darrere, sembla més una estratègia d’omplir la botiga.
Òbviament, no són els únics que ho fan i, com dius, segur que hi ha públic per a tot i gent que hi troba valor, cosa que respecto totalment. El meu article simplement volia posar sobre la taula el debat de si aquesta acumulació de títols ajuda o dificulta que els jugadors trobin propostes amb més substància. D’aquí la recomanació de Deku Deals i webs similars.
De nou, moltes gràcies pel teu comentari. Salut!