Ressenya – Starseeker: Astroneer Expeditions

El panorama dels jocs cooperatius rep un nou integrant de la mà de System Era Softworks i Devolver Digital amb el llançament en accés anticipat de Starseeker: Astroneer Expeditions. Després de l’èxit del títol original de 2019, l’estudi nord-americà decideix expandir el seu univers amb un spin-off que reorienta la jugabilitat cap a una estructura centrada en la cooperació en equip i les expedicions per objectius. Disponible per a PC, Xbox Series X|S, PlayStation 5 i Nintendo Switch 2, aquesta proposta busca seduir tant els fans de l’original com les apostes cooperatives.

L’univers creat per System Era Softworks fa un pas endavant important amb una proposta narrativa que es desmarca directament del to de supervivència que vam veure a l’entrega original. A la nau espacial ESS Starseeker, la tripulació s’organitza com un nucli d’exploració destinat a revelar els misteris de sistemes planetaris completament desconeguts. La narrativa d’aquesta nova etapa no es construeix mitjançant llargues seqüències cinemàtiques, sinó a través d’una narrativa ambiental i del descobriment progressiu de registres d’àudio i diaris de missió.

El primer gran destí d’aquesta travessia és el planeta Tephra, un món dominat per pantans, jungles alienígenes i oceans profunds. Sota aquesta capa vegetativa s’hi amaguen les restes d’un antic viatge de EXO Dynamics que va acabar de forma tràgica. La progressió es fonamenta en l’exploració cooperativa: a mesura que la comunitat de jugadors completa objectius, es desbloquegen noves zones d’aterratge i es revelen secrets sobre el destí dels antics exploradors.

El nou bucle d’acció i mineria

La gran revolució de Starseeker respecte al seu predecessor radica en la substitució del format «sandbox» per un bucle jugable basat en expedicions de durada limitada. En lloc de construir una gran base permanent des de zero, els jugadors es llancen des de la nau ESS Starseeker cap a la superfície planetària amb diferents objectius: extreure recursos, desactivar tecnologies alienígenes perilloses o catalogar espècies autòctones.

L’eina de manipulació de terreny continua sent el pilar central per a deformar la geografia i extreure minerals, però ara s’integra directament amb un conjunt d’eines de combat, entre d’altres, molt més avançades. L’exploració s’ha tornat més dinàmica a causa de la presència de fauna hostil i flora perillosa que exigeixen la cooperació activa entre els membres del grup.

Una vegada completada la missió o quan els recursos del grup arriben al límit, és vital extreure el botí. A la ESS Starseeker, els jugadors fan servir els materials recollits per millorar la seva equipació, personalitzar el seu estil i crear eines tecnològiques més potents per a enfrontar-se a regions progressivament més perilloses. Aquest enfocament per sessions ofereix un ritme àgil, ideal per a partides ràpides sense perdre l’essència de la saga.

Una atmosfera envoltant

En l’apartat visual, Starseeker: Astroneer Expeditions perfecciona l’estil artístic característic que va fer famós l’original. L’estètica «low-poly» es combina ara amb efectes que donen una gran vida als biomes. En l’àmbit sonor, la composició musical manté un to sintètic i ambiental que s’adapta de forma orgànica a la tensió del moment.

Pel que fa al rendiment, la versió analitzada mostra una gran solidesa general a PC i Xbox Series. No obstant això, a la versió de Nintendo Switch 2 he observat certes caigudes puntuals en la taxa de fotogrames concretament a la nau principal, on l’acumulació de jugadors en l’àrea social posa a prova l’optimització del joc. Els temps de càrrega són lleugers, afavorint el ritme dinàmic del joc.

L’esperit d’equip a bord de la ESS Starseeker

El component en línia és l’ànima de Starseeker. La nau espacial actua com un punt de trobada social interactiu on els jugadors d’arreu del món poden coincidir, mostrar el seu equipament personalitzat, intercanviar objectes amb comerciants i organitzar la següent incursió planetària.

El sistema de cerca de partida és ràpid i eficient, cosa que permet als jugadors unir-se a grups de fins a quatre integrants de manera fluida o convidar amics directament. La cooperació és essencial per superar els reptes més exigents: coordinar quines eines porta cada membre de l’equip determina l’èxit o el fracàs de l’expedició.

Tot i que el joc permet realitzar les expedicions en solitari, l’experiència està dissenyada principalment per al treball en equip. Jugant en solitari, la dificultat augmenta considerablement i la recollida de recursos es torna més lenta. Tanmateix, la progressió és compartida i qualsevol millora aconseguida s’aplica al perfil del jugador, independentment de si ha jugat sol o acompanyat. L’absència de sistemes competitius o de pressió excessiva fomenta un ambient cooperatiu molt sa i acollidor.

Un gran pas endavant molt encertat per a la franquícia

Starseeker: Astroneer Expeditions aconsegueix reinventar la fórmula original de System Era Softworks amb un èxit rotund. La decisió de passar d’un entorn «sandbox» pur a un model d’expedicions estructurades per objectius aporta un dinamisme i un sentit de la progressió que molts jugadors trobaven a faltar. La combinació d’exploració, manipulació de terreny i cooperació en línia crea un bucle jugable summament satisfactori.

En el costat menys favorable, en ser un títol que s’acaba de llançar en accés anticipat, la varietat de biomes i de missions pot resultar un xic repetitiva després de moltes hores de joc continuat, i certs sistemes de gestió d’inventari encara necessiten una capa addicional de poliment.

Aquest títol està especialment recomanat per als amants de propostes cooperatives com Deep Rock Galactic o Helldivers 2, així com per als fans del joc original que busquin nous reptes. Starseeker: Astroneer Expeditions posa unes bases sòlides i es posiciona com una bona recomanació per als apassionats de l’aventura espacial en grup.

Versió analitzada: PC, Xbox Series S i Nintendo Switch 2.
Còpia del joc proporcionada per Devolver Digital.