El camí de tornada a Fire Emblem
Hi ha jocs que per diferents motius se’m fa impossible de ressenyar del tot, ja sigui per motius personals, per desconeixement o simplement per falta de temps. Amb Fire Emblem: Fortune’s Weave només n’he explorat una petita part, així que el que comparteixo avui són les meves impressions i no pas una ressenya completa.
Fire Emblem: Three Houses va ser el meu primer contacte de veritat amb la saga, i em va deixar una empremta que encara dura el dia d’avui. Em van encantar els seus personatges, el seu món i la manera com les batalles formaven part d’una història més gran. Engage em va oferir un combat que vaig gaudir, però la seva narrativa i els seus personatges no hi vaig connectar de la mateixa manera. Fire Emblem: Fortune’s Weave, en canvi, se m’acosta molt més al que em va atrapar en un principi.
Desenvolupat per Intelligent Systems i publicat per Nintendo per a la Switch 2, aquest RPG tàctic combina batalles per torns amb les històries de quatre herois i un món que va més enllà de la seva ciutat central. El meu temps de joc s’ha centrat en la ruta d’en Cai, i encara he vist només una petita part del conjunt. Aquestes són les meves primeres impressions, no un judici sobre cada ruta ni sobre la campanya sencera. Dit això, el que he jugat m’ha encantat.
Quatre desitjos i un futur incert
Fortune’s Weave construeix la seva premissa al voltant dels «Jocs Heroics», un torneig que se celebra a Dagsion, la capital de l’Imperi de Dagdan. El premi final és un desig concedit per la deïtat Solel. Això dona a la competició una dimensió personal abans que entri en escena la lluita més àmplia pel futur del món: els protagonistes tenen motius per guanyar que van més enllà de la fama.
En Cai hi participa per salvar el seu pare empresonat. En Dietrich, un famós espadatxí, busca rivals més forts. La governanta Theodora lluita per la seva terra i la seva deessa. Finalment, la Leda cerca venjança per l’assassinat del seu pare. Aquestes motivacions tan diferents donen a les quatre rutes una identitat inicial clara, sense que tots els protagonistes hagin de voler el mateix. Una trama més gran amb viatges en el temps connecta els seus camins, amb la deessa Fortuna oferint un vincle entre tots quatre.
Les meves impressions venen de la ruta d’en Cai, així que no puc jutjar si les altres històries desenvolupen els seus protagonistes amb la mateixa força ni com es comparen les seves revelacions. El que sí que puc dir és que aquest enfocament m’interessa molt més que la història de Engage. Fortune’s Weave se sent més a prop de Three Houses per la importància que dona a les persones darrere del conflicte.
L’abast és considerable: el progrés es desa per separat per a cada heroi, de manera que les seves històries es poden jugar en paral·lel. De moment, això és una invitació a explorar altres perspectives, no una prova que cada camí sigui igual de satisfactori. La ruta d’en Cai m’ha deixat amb ganes de continuar explotant els seu progrés com a personatge, i les seves relacions.
Un pla de batalla amb marge per a desviacions
La base continua sent el combat tàctic per torns, construït al voltant del posicionament, l’abast de les armes, el terreny i les fortaleses de cada unitat. Les classes canvien les habilitats i el moviment d’un personatge, i connecten la preparació de l’equip directament amb les decisions que es prenen al camp de batalla. Les tècniques de combat gasten durabilitat de l’arma a canvi d’atacs més potents o més útils, mentre que les arts «d’ignició», pròpies de cada heroi, intercanvien salut per efectes molt més poderosos.
Entre combat i combat, Dagsion ofereix oportunitats per entrenar, millorar l’equipament, aconseguir benediccions, reclutar aliats i aprofundir relacions. Més enllà de la ciutat, un mapa del món ens presenta pobles, escaramusses, recursos i masmorres. Desplaçar-s’hi costa temps, així que explorar forma part de la planificació i no és una activitat completament a part. Els combats a les masmorres es resolen amb batalles per torns ràpides, tipus RPG tradicional, en lloc de reutilitzar les batalles habituals sobre quadrícula.
En la meva experiència, l’exploració del món em recorda a Engage, però se sent més oberta. Hi ha moltes missions i coses per fer, i la quantitat d’activitats opcionals ja em sembla més gran que la de Three Houses.
Les missions secundàries marcades com a «desviacions» són una part important d’aquest atractiu. Juntament amb les històries separades dels quatre herois, fan que Fortune’s Weave sembli enorme fins i tot des de la part limitada que he vist. Vaig gaudir de la jugabilitat de Engage malgrat les meves reserves amb la seva història. Aquí, l’aventura que envolta aquesta base tàctica li dona un context que trobo molt més atractiu.
Uns gràfics modestos, cares memorables, música meravellosa
Gràficament, Fortune’s Weave és perfectament respectable. L’apartat visual compleix, però on la presentació em roba el cor de debò és en el disseny dels personatges. M’encanta la varietat del repartiment. Per al meu gust, és la part més forta de la direcció d’art. Aquesta distinció compta en una saga on els personatges aporten tant de l’experiència. Un escenari impressionant pot establir un ambient, però el que més m’interessa són les persones que l’habiten.
La banda sonora és un altre punt clarament destacat. La música m’ha encantat, i mereix un lloc al costat del disseny dels personatges com un dels grans atractius del joc.
Un començament potent i un anunci qüestionable
Fortune’s Weave m’ha donat gran part del que volia després de Three Houses: un RPG tàctic amb un món i uns personatges que fan que m’interessi més que la pròxima batalla. El combat de Engage em funcionava, però la seva història no m’inspirava el mateix sentiment. Aquest joc s’acosta més a l’equilibri que prefereixo, i la ruta d’en Cai és una introducció perfecta a una aventura molt més gran.
La quantitat de contingut sembla aclaparadora, tot i que encara no puc dir com aguantarà. Quatre històries d’herois i una bona dosi d’activitats opcionals apunten a una inversió de temps considerable. Si el contingut posterior es manté variat, com es comparen els altres protagonistes i si la narrativa més àmplia s’acaba unint de forma convincent són preguntes que encara no puc respondre, tot i que tinc ganes de veure-ho de primera mà.
Hi ha una decepció que queda fora d’aquestes primeres impressions: el passi d’expansió es va anunciar aproximadament un mes després del llançament del joc base. Em va saber greu veure encara més contingut de pagament introduït tan aviat, sobretot mentre encara tenia tant del joc original per davant. El passi afegeix contingut en tres onades, amb històries addicionals incloses.
Per als jugadors que van connectar amb Three Houses, però volien més marge per explorar, Fortune’s Weave és una proposta molt atractiva. La meva reacció ha estat molt positiva: un disseny de personatges excel·lent, una música meravellosa, un bucle jugable ideal, i una direcció de la història que torna a interessar-me.
Un retorn prometedor al Fire Emblem que m’agrada
Fire Emblem: Fortune’s Weave m’ha deixat una primera impressió molt potent. Els dissenys de personatges variats, la banda sonora excepcional i una exploració més oberta són els grans atractius fins ara, mentre que els gràfics són respectables i el rendiment ha estat bo en general. L’escala és considerable, així que encara no puc jutjar cada ruta ni la campanya completa, i l’anunci d’una expansió de pagament tan poc després del llançament va ser una decepció.
