Ressenya – Gear.Club Unlimited 3

La franquícia Gear.Club sempre ha ocupat un espai únic en el món de la velocitat, situant-se en el punt mitjà entre l’accessibilitat i la simulació. Amb el llançament de Gear.Club Unlimited 3, Eden Games i Nacon han portat oficialment la sèrie a una nova generació, debutant com a exclusiva temporal de Nintendo Switch 2. Mentre que les entregues anteriors semblaven limitades, aquesta tercera part pretén aprofitar la potència addicional de la nova consola per oferir una experiència més refinada i visualment impressionant. Amb la mirada posada tant en els paisatges mediterranis com en els carrers del Japó, el nou títol busca ser el referent dels jocs de curses arcade per a la plataforma de Nintendo.

Curses entre neons i cireres

Els elements narratius de Gear.Club Unlimited 3 ens faran explorar dos continents ben diferents, cosa que marca la primera expansió significativa de la sèrie més enllà de les seves arrels europees. Comences establint un nou centre de competició al Japó. La premissa és relativament senzilla però compleix el seu objectiu: ets un talent emergent amb la missió de reclutar pilots, contractar mecànics i ampliar la teva influència en l’escena de les curses urbanes. Tot i que la trama és un fil conductor elemental, hi ha una sensació real de progressió.

El to canvia quan desbloqueges la capacitat de tornar a França, creant un contrast entre l’energia del Japó i l’elegància de la costa mediterrània. Tot i que els diàlegs són bàsics i els personatges força estàtics, la progressió se sent més intencionada que en jocs anteriors. Personalment, l’ambientació japonesa aporta una dosi d’adrenalina molt necessària. És un viatge lineal, però els esdeveniments secundaris permeten prou llibertat perquè no resulti repetitiu.

Adrenalina a l’autopista

El bucle principal se centra en curses arcade, és clar, però la introducció del mode “Autopista” és un gran afegit. A diferència dels circuits estàndard, aquests esdeveniments et fan competir en un trànsit dens on l’objectiu principal és esquivar vehicles a gran velocitat. Se sent com una versió moderna dels clàssics d’arcade, premiant-te amb multiplicadors. A més, el nou mode “Duel” beu directament de les influències de Tòquio. En aquestes trobades 1 contra 1, l’objectiu és superar el rival i esgotar la seva barra de “vida”. Introdueix una dinàmica de combat on anar al capdavant fa que la barra de l’oponent baixi, tot i que xocar contra el trànsit et penalitza. Són moments curts però carregats de tensió.

Fora de les autopistes, el sistema de garatge continua sent l’ànima de l’experiència. La gestió dels cotxes és instintiva: els puges als elevadors per millorar el turbo o els portes a la cabina de pintura per a retocs estètics. La conducció ocupa un terreny mitjà: és més pesada i realista que en un joc purament arcade com Asphalt, però molt més accessible que en un Gran Turismo. Tot i que els ajustos mecànics afecten com el cotxe agafa les corbes, la manca d’una física de simulació profunda pot deixar amb ganes de més als puristes.

Potència visual amb algunes corbes

La presentació és un pas endavant, tot i que queden restes del seu origen mòbil. Els vehicles presenten cabines totalment modelades que es veuen genial sota la il·luminació millorada. El rendiment tècnic va tenir alguns alts i baixos en el llançament, però una actualització recent ha refinat l’experiència. El joc oferia originalment dos modes: “Qualitat” (30fps amb efectes alts) i “Rendiment” (60fps). Mentre que el mode Qualitat patia problemes de fluïdesa, l’últim pegat ha introduït configuracions independents per als modes sobretaula i portàtil.

Destaquem el perfil “Equilibrat” per al mode portàtil, que busca uns 40fps sòlids. És el punt mitjà perfecte: el joc es veu nítid a la pantalla de Switch 2 i manté un moviment més suau que el mode Qualitat. També hi ha un perfil d’estalvi de bateria que prioritza l’eficiència a 30fps. Els temps de càrrega han millorat respecte als títols de la Switch original, tot i que encara es fan notar abans de començar una cursa.

Conducció per a tots els públics

El joc ofereix una base sòlida però li manquen opcions que sí que trobem en altres títols AAA moderns. Tens el conjunt estàndard d’ajudes a la conducció per no sortir de la pista. La interfície és neta i molt llegible, amb textos nítids sobre fons d’alt contrast. Tot i això, la manca de controls totalment configurables és una omissió estranya per a un llançament del 2026. A més, no inclou un selector de dificultat tradicional; si una cursa és massa difícil, l’única opció és millorar el motor del cotxe en lloc d’ajustar el comportament de la CPU.

Un salt generacional a tota velocitat

Gear.Club Unlimited 3 és un pas endavant per a una sèrie que finalment ha trobat el maquinari que es mereixia. En traslladar el focus al Japó i introduir nous modes de joc, Eden Games ha aportat prou contingut fresc per justificar la seva presència al catàleg de Nintendo Switch 2. La personalització de cotxes i la gestió del garatge segueixen sent de lo millor del mercat per als fans de l’arcade, oferint una sensació de col·lecció que pocs altres jocs aconsegueixen. És un títol que sap exactament què vol ser: una experiència accessible, amb estil i divertida.

Així i tot, té els seus obstacles. El planter de 40 cotxes es queda curt comparat amb els centenars que ofereixen altres sagues, i la manca de multijugador en línia és un punt negatiu important. En última instància, és el joc de curses casual perfecte per a la nova consola de Nintendo, ideal per a partides ràpides i intenses, encara que no tingui prou potència per guanyar la pole position.

Versió analitzada: Nintendo Switch 2.
Còpia del joc proporcionada per Nacon.