Desenvolupat originalment per Renegade Kid i publicat per Gamecock el 2007, Dementium: The Ward va ser una proposta única per a la Nintendo DS. Els jocs de trets en primera persona no eren habituals en aquest dispositiu portàtil. Ja ni cal dir el catàleg de jocs de supervivència de terror. El joc va ser elogiat pel seu entorn atmosfèric i l’ús innovador de les característiques de la DS, com l’apuntat amb el punter.
Gràcies a aquest èxit, el joc va ser remasteritzat per a la 3DS el 2015 pel mateix desenvolupador, que ara operava sota el nom d’Atooi. La versió remasteritzada, titulada Dementium Remastered, va abordar moltes de les crítiques del joc original. Tot i ser un remake d’un joc publicat vuit anys abans, “Dementium Remastered” semblava un joc totalment nou gràcies a les seves actualitzacions i millores.
Així doncs, 8 anys després, que se sumen als 8 de diferència entre el llançament original i la versió de 3DS, rebem Dementium: The Ward, una nova versió del joc adaptada a Nintendo Switch. Gairebé sembla un fet profètic, extret del mateix món sinistre i ple de simbolismes del joc. I és que Atooi ja fa temps que ens tempteja amb el rellançament d’aquesta joia independent a plataformes modernes. Tant és així, que les xarxes socials estaven repletes de fans de la saga celebrant l’anunci fa ben poc. Tot sigui dit, només cal veure si aquest rellançament val la pena o no.
Un passeig replet de terror psicològic
Dementium: The Ward és un viatge a les profunditats d’una ment distorsionada. El joc comença amb el protagonista, William Redmoor, despertant-se en una sala mèdica aparentment abandonada sense recordar com va arribar-hi. Mentre navega per l’inquietant hospital Redmoor, es troba amb criatures grotesques i visions inquietants d’una jove que sembla ser la seva filla.
L’argument del joc està envoltat de misteri i horror, amb l’ambient hospitalari servint com a metàfora de la ment fragmentada del protagonista. La narrativa es presenta principalment mitjançant la narració ambiental i notes disperses, que insinuen una història tràgica relacionada amb la família del protagonista.
A mesura que el joc avança, queda clar que l’hospital no és el que sembla. L’argument del joc explora temes com la culpa, la pèrdua i la impotència de la malaltia mental.
No obstant això, la narrativa ha estat criticada per la seva manca de desenvolupament i resolució. Malgrat la seva premissa, la trama no evoluciona significativament al llarg del joc, deixant moltes preguntes sense resposta. Tanmateix, la ambiguïtat de la història i l’horror atmosfèric del joc fan d’ell una experiència que tot i ser inquietant, no deixa de resultar prou interessant.
Controls moderns benvinguts
A la versió de Nintendo Switch, els controls s’han actualitzat, ajustant-se bé als jocs de trets en primera persona contemporanis. D’aquesta manera, el moviment es controla amb la palanca esquerra, mentre que amb la dreta podem apuntar. Això permet una experiència de joc més intuïtiva que se sent molt en línia amb els estàndards d’avui en dia.
Òbviament, en ser un joc de terror de supervivència, també incorpora una sèrie de trencaclosques que has de resoldre per progressar. Aquests puzles aporten una capa addicional de complexitat, assegurant que no es tracta només de combat, sinó també d’estratègia i resolució de problemes.
Un dels aspectes més interessants de la jugabilitat és l’ús de la llanterna. Proporciona molta il·luminació, però utilitzar-la suposa l’incapacitat de defensar-te. Això crea una sensació de pànic i tensió mentre explores l’hospital. O bé fas servir la llanterna per explorar i fer visibles als enemics, o bé t’equipes amb una arma per tal de plantar cara a enemics inesperats.
Beneïts siguin els píxels
Dementium: The Ward a Nintendo Switch manté l’estètica lowpoly del joc original, la qual cosa contribueix a la seva atmosfera. Els gràfics del joc són autèntics a la remasterització de 3DS del 2015, conservant l’estètica fosca de l’original. L’entorn del joc, que inclou diversos llocs inquietants inspirats en un hospital, està ben representat, millorant la sensació de suspens.
El joc funciona amb una taxa de 60 fotogrames per segon, assegurant una experiència de joc fluida i sense interrupcions. Els temps de càrrega són pràcticament inexistents, permetent-te carregar la teva partida guardada i tornar a l’acció en menys d’un segon. La transició d’una àrea a l’altra també és ràpida.
No obstant això, alguns jugadors poden fer-se enrere per culpa dels gràfics reutilitzats de consoles anteriors. Algunes textures i efectes són senzills i no tan refinats com en alguns jocs moderns. Malgrat aquestes petites desavantatges, la presentació general del joc i l’atmosfera continuen oferint una experiència terrorífica.
Conclusió
En conclusió, Dementium: The Ward per a Nintendo Switch ofereix als jugadors una oportunitat per reviure aquesta experiència de terror psicològic. Amb els controls modernitzats que s’ajusten bé als estàndards actuals, aquesta adaptació manté l’horror atmosfèric que fan que aquesta saga sigui memorable. Malgrat algunes limitacions gràfiques heretades de les versions anteriors, l’estètica i l’atmosfera continuen transportant els jugadors a un món sinistre i ple de misteris.
Si ets un amant del terror psicològic i estàs disposat a explorar els recòndits misteris d’un hospital distorsionat, Dementium: The Ward a Nintendo Switch pot ser una elecció inquietant per a tu. Ara, a esperar que Atooi s’animi amb la segona part!
Dementium: The Ward
Resum
Dementium: The Ward a Nintendo Switch ofereix una experiència de terror psicològic amb controls modernitzats i una atmosfera inquietant, tot i algunes limitacions visuals. Una oportunitat única per als amants del gènere.
Versió analitzada: Nintendo Switch
Còpia del joc proporcionada per l’editora
Si voleu conèixer més detalls de la franquícia Dementium, els companys de Nintenhype.cat han preparat un article especial amb motiu del llançament de la versió de Nintendo Switch. Us convidem a donar-hi un cop d’ull!
Per estar sempre a l’última de les principals novetats del món dels videojocs en català, recordeu seguir-nos a Twitter, Facebook o Telegram.
