Ressenya – Silent Hope

Silent Hope: explorant un regne silenciat però actiu

Una de les contribucions més destacades de la companyia nipona Marvelous a la indústria dels videojocs és la sèrie Rune Factory, una subsèrie de Story of Seasons (l’antiga Harvest Moon), Aquesta és una barreja dels jocs de simulació de cultius i el gènere de rol. Al llarg dels anys, Rune Factory ha robat els cors de milers de jugadors, combinant la vida tranquil·la del conreu amb l’emoció de l’aventura i la batalla. Cada entrega de la sèrie Rune Factory ofereix als jugadors una narrativa rica, personatges entranyables i un món vibrant per explorar.

Doncs ara, resulta, que rebem la subsèrie d’una subsèrie, amb Silent Hope. Partint de certes premisses que es poden observar a Rune Factory, Marvelous ens presenta un títol purament dedicat al rol. Deixant pràcticament de banda els conreus i altres elements de simulació. Posant el focus en l’exploració i el combat, així com en la trama que es va desenvolupant, Silent Hope opta per oferir una experiència bastament diferent de les propostes anteriors. Dit això, aconsegueix arribar al seu nivell, tot oferint un toc nou?

Un món on regna el silenci

A Silent Hope, la història gira entorn d’un regne silenciat, literalment, pel seu propi rei, qui s’ha llançat a un abisme misteriós. La princesa del regne, tancada en una llàgrima cristal·lina després de plorar durant centenars d’anys la pèrdua del seu pare, guia set herois per aventurar-se en aquest abisme, lluitar contra monstres i recollir recursos. El seu objectiu final és trobar el rei i alliberar el regne de la seva silenciosa maledicció.

A mesura que els herois s’endinsen més en l’abisme, descobreixen els records dels últims dies del regne, representats per les masmorres que exploren. Cada masmorra representa un temps diferent en els records del rei. La princesa és l’única veu que escoltarem en la major part del joc, explicant el rerefons del joc i compartint certs detalls. A mesura que avancem, també trobarem tauletes de pedra escrites pel rei, on es documenten els seus pensaments.

La història no és excessivament complexa, però es narra des de les perspectives tant de la princesa com del rei, oferint una narrativa entretinguda. Tot i ser una premissa simple, el misteri de per què el rei va silenciar el regne i es va endinsar a l’abisme, són prou atractius i ens inviten a descobrir la veritat.

Acció per davant de gestió

Principalment, Silent Hope és un joc de rol d’exploració de masmorres de vista isomètrica. Els jugadors trien un dels set herois disponibles, cadascun amb habilitats i estils de combat únics, i s’aventuren a l’Abisme. L’Abisme està ple de monstres, trampes i recursos que els jugadors poden recollir per crear equipament millor i preparar-se per les següents immersions. Els nivells es generen aleatòriament, oferint una experiència lleugerament diferent cada partida. També es poden obrir portes especials als nivells, que ofereixen una dificultat més gran, però també recompenses més importants.

Tot i tenir una jugabilitat aparentment senzilla, Silent Hope ofereix una experiència més complexa del que sembla. El nivell de desafiament del joc està ben equilibrat, i el sistema d’objectes proporciona una sensació satisfactòria de progressió. A la nostra base, podem utilitzar recursos que hem recollit per tal de fabricar diferents ítems, equipació i plats, per tal de millorar les nostres estadístiques. Tot i que no deixa de ser un simple menú, s’agraeix aquesta manera d’incorporar certs elements de conreus i construcció.

Varietat en el contingut

Tal com hem esmentat, hi ha set personatges jugables, cadascun amb les seves pròpies habilitats i estils de combat. Els controls del joc estan dissenyats per ser intuïtius i responsius, permetent als jugadors executar ràpidament atacs i emprar pocions en moments crítics. Tanmateix, tots els personatges disposen de l’opció d’esquivar, sigui fent un salt, o teleportant-se. En general, els controls i la jugabilitat estan molt polides, cosa d’esperar al seu el focus principal del joc.

No obstant això, Silent Hope no està lliure de defectes. Alguns jugadors assenyalen que el joc pot arribar a ser repetitiu tot i les masmorres generades aleatòriament. A més, el nombre limitat d’habilitats que es poden equipar alhora pot semblar limitat per a persones que vulguin realitzar combos avançats. El nivell de dificultat del joc també és inconsistent, amb la major part del joc mancant de desafiament. Igualment, alguns enemics, especialment caps, poden disposar de massa punts de salut, fent que els combats s’allarguin de manera innecessària.

Bufo i maco com els seus germans

Silent Hope destaca pel seu estil artístic encantador i colorit. El joc presenta dissenys de personatges “chibi” i entorns vibrants que afavoreixen el seu atractiu general. La presentació de les masmorres, tot i que en ocasions repetitives, estan prou bé i s’adeqüen a la seva representació dels records del regne. El rendiment del joc és generalment fluid, amb les mecàniques de combat i els moviments dels personatges sent responsius.

Pel que fa a la banda sonora, complementa bé l’atmosfera i la narrativa del joc. I és que Silent Hope potser no és el joc més intensiu gràficament, però el seu estil artístic i la presentació visual destaquen per sobre d’altres títols. L’estètica encantadora del joc, juntament amb la seva jugabilitat fluida, el converteixen en una experiència visualment agradable.

Conclusió

En conclusió, Silent Hope ofereix als jugadors una experiència de rol amb una història prou intrigant. El joc se centra en l’exploració i el combat, oferint un descans de la gestió de Rune Factory i Story of Seaons. A més, presenta una experiència visualment agradable amb una jugabilitat fluida i controls responsius. Per als aficionats als jocs d’exploració de masmorres i rol, Silent Hope pot ser una opció interessant per a la seva col·lecció.

Per estar sempre a l’última de les principals novetats del món dels videojocs en català, recordeu seguir-nos a Twitter, Facebook o Telegram.