Ressenya – Star Fox

El retorn de Fox McCloud i el seu equip era una de les peticions més desitjades pels usuaris de Nintendo. Després d’anys de silenci des de l’etapa de Wii U, Nintendo i Velan Studios uneixen forces per dur a terme un projecte ambiciós: Star Fox per a Switch 2. Aquest títol reimagina des de zero el clàssic Star Fox 64 (conegut a Europa com Lylat Wars), aprofitant la potència del nou maquinari per oferir un espectacle audiovisual. Sens dubte, una carta de presentació immillorable per a la nova generació de la companyia nipona.

Guerra oberta al sistema Lylat

La premissa d’aquesta entrega recupera el conflicte fundacional de la saga amb un enfocament profundament cinematogràfic. El malvat científic Andross ha estat desterrat al planeta desèrtic Venom, des d’on ha iniciat un atac contra el sistema Lylat. Davant la incapacitat de l’exèrcit de Corneria per aturar la invasió, el General Pepper contracta l’equip mercenari Star Fox, liderat per un jove però decidit Fox McCloud.

A diferència de les versions anteriors, aquesta reimaginació enriqueix la trama amb diàlegs nous i seqüències narratives d’aspecte impecable. L’estructura manté el famós mapa de rutes ramificades: complir determinats objectius secundaris o descobrir camins alternatius en cada missió permet accedir a planetes diferents, variant la dificultat i el desenvolupament de la història. Aquesta progressió no lineal atorga un ritme especial a la campanya principal.

El to balança amb encert l’heroisme de salvar la galàxia, amb moments de complicitat i humor entre els membres del grup. Fox, Falco, Peppy i Slippy intercanvien comentaris constantment per ràdio, reaccionant en temps real a l’estat de la batalla i a les decisions del jugador. Els diàlegs estan completament locutats i aporten profunditat a les relacions entre pilots.

Controls d’alta precisió

El nucli jugable de Star Fox conserva l’essència «sobre raïls» que va consagrar la franquícia, alternant amb escenaris en mode de combat obert. L’Arwing respon amb una fluïdesa immediata a qualsevol maniobra, des dels clàssics «barrel rolls» defensius fins a les frenades d’emergència.

La gran novetat en aquesta entrega és la integració del mode ratolí dels comandaments Joy-Con 2. Aquest sistema permet utilitzar el punter de moviment per apuntar amb més precisió a la pantalla mentre es manté el control de la nau amb la palanca de control. La combinació aporta una dimensió jugable inaccessible en generacions anteriors, millorant l’experiència tant per a jugadors veterans com per a nouvinguts.

Per coordinar millor la informació, s’introdueix l’Holovisor, una completa enciclopèdia interactiva integrada al menú que recull informació detallada sobre els personatges, les naus, les faccions i el «lore» del sistema Lylat a mesura que els anem descobrint. D’altra banda, per als pilots més exigents, el títol reincorpora el sistema de medalles, que premia la quantitat d’enemics abatuts en cada ruta amb recompenses i desafiaments addicionals. Així mateix, s’afegeix un complet Mode Desafiament, on es posen a prova les nostres habilitats mitjançant proves a contrarellotge, circuits d’obstacles i reptes de puntuació que allarguen la vida útil de la proposta en solitari.

Un salt generacional al buit espacial

Tècnicament, l’ús del motor gràfic Viper demostra les capacitats de Switch 2. La resolució manté una claredat impecable tant en mode TV com en format portàtil, acompanyada d’una taxa de fotogrames completament estable a 60 imatges per segon, un requisit imprescindible per a un títol d’aquesta velocitat. Els efectes d’il·luminació, les explosions de partícules i la densitat de naus en pantalla creen batalles molt lluents.

La direcció artística aposta per un redisseny de personatges i escenaris que combina l’estètica clàssica amb detalls de gran realisme. Tanmateix, aquest nou acabat tan detallat en animals antropomòrfics ha generat certa divisió d’opinions a les xarxes socials, on part de la comunitat considera que el realisme fa perdre part de l’encant. Des del meu punt de vista, aquest retoc li fa bé, aportant-li una personalitat visual pròpia, moderna i fresca. Planetes com Aquas o Fortuna destaquen per la complexitat dels seus entorns, i els temps de càrrega són pràcticament inexistents.

Opcions d’ajust i configuració: Una assignatura pendent

En el terreny de l’accessibilitat, Star Fox ofereix opcions bastant limitades per als estàndards actuals. El joc ofereix pràcticament només els ajustos més bàsics de control, com la sensibilitat del giroscopi o del mode ratolí dels comandaments Joy-Con 2.

Malauradament, les opcions de configuració de text i interfície són molt escasses. Els subtítols ofereixen un format estàndard sense possibilitat d’ajustar la mida de la font. A més, trobem a faltar ajudes visuals directes, com la possibilitat de ressaltar els punts febles dels caps finals o filtres específics de daltonisme.

Tot i que existeix un assistent de vol opcional per simplificar algunes maniobres d’esquiva, la manca d’eines d’accessibilitat més profundes fa que l’experiència no estigui del tot adaptada per a jugadors amb diversitat funcional o amb necessitats visuals específiques.

El Mode Batalla i les opcions de combat en línia

Les opcions multijugador de Star Fox estan encapçalades pel tradicional Mode Batalla, que permet a fins a 8 pilots enfrontar-se en línia o en connexió local. En aquest mode podem competir en batalles de tots contra tots o per equips en escenaris tancats.

A més del combat competitiu, el mode cooperatiu permet que dos jugadors se situïn a la mateixa cabina en la campanya i en el Mode Desafiament: un assumeix el control del pilotatge mentre l’altre s’encarrega d’apuntar i disparar mitjançant els comandaments de moviment. Aquesta dinàmica es pot gaudir tant en pantalla compartida com en línia mitjançant la funció GameShare.

Així mateix, el títol s’integra amb la plataforma GameChat de Switch 2, cosa que permet als jugadors utilitzar màscares de realitat augmentada amb els rostres dels personatges de Star Fox que reaccionen als seus moviments facials durant les trucades de veu i vídeo amb amics. A mesura que desbloquem medalles i assoliments, també aconseguirem personatges i cosmètics per equipar-nos.

El retorn d’un clàssic atemporal

Star Fox aconsegueix triomfar on molts «remakes» fracassen: manté intacte l’esperit arcade i la jugabilitat de l’original mentre abraça totes les innovacions tecnològiques de la nova generació. La decisió de basar la campanya en l’estructura de rutes ramificades, sumada a la cerca de les medalles i el Mode Desafiament, garanteix una altíssima rejugabilitat. En certa manera, se sent com un «remake» merescut, tal com ja vam veure amb Star Fox 64 3D.

Entre els seus punts més forts destaquen la precisió del nou control per ratolí, l’impecable apartat gràfic a 60 fps i la magnífica banda sonora orquestrada. Per contra, l’escassetat d’opcions d’accessibilitat i la manca de novetats importants en la campanya poden no fer el pes als usuaris que esperaven una aventura completament nova.

Malgrat aquestes mancances, la combinació d’acció directa, un disseny de nivells brillant i un vertiginós Mode Batalla converteixen aquest títol en una compra recomanable per als amants de l’acció espacial i per als usuaris que vulguin estrenar la seva Switch 2 amb una proposta rodona.

Versió analitzada: Nintendo Switch, jugat a Nintendo Switch 2.
Còpia del joc proporcionada per Nintendo España.