Cercant les coses bones de CD-i
Arzette: The Jewel of Faramore es distingeix en el paisatge saturat dels jocs moderns per arriscar-se a prendre inspiració de la Philips CD-i. En una indústria saturada de nostàlgia pixelada, Arzette destaca per abraçar l’estil visual distintiu i les excentricitats dels clàssics Link: The Faces of Evil i Zelda: The Wand of Gamelon.
A primera vista, l’estètica d’Arzette pot semblar estranya per a aquells que no coneixen la infame biblioteca de CD-i. Les il·lustracions intencionadament irregulars i les animacions exagerades de les seves cinemàtiques rendeixen homenatge a la infame presentació de Zelda CD-i. La decisió del joc d’imitar aquestes peculiaritats és una elecció que serveix tant com a recordatori nostàlgic com a testimoni de l’atenció al detall dels desenvolupadors.
La narrativa segueix el viatge d’Arzette mentre explora el regne de Faramore en la recerca dels cinc trossos d’una joia màgica, essencial per a vèncer el rei dimoni Daimur. Pel camí, ens trobarem un repartiment divers de personatges, animats de diferents maneres. Òbviament, totes prenent inspiració en les cinemàtiques de Zelda CD-i. Malgrat el seu aspecte, aquestes cinemàtiques tenen un cert encant, barrejant la seva estranya estètica amb una animació sorprenentment competent.
En termes de jugabilitat, Arzette ofereix una combinació de mecàniques clàssiques de plataformes amb millores modernes. Mentre la presentació del joc rendeixen homenatge a les limitacions del maquinari, les mecàniques de jugabilitat es beneficien dels avenços contemporanis. Els controls responsius, les plataformes fluides i les mecàniques de combat contribueixen a una experiència de jugabilitat agradable que supera les mancances dels seus predecessors de CD-i.
Una seqüela esperitual
No obstant això, l’èxit d’Arzette no és del tot perfecte. La forta dependència del joc a referències de nínxol, pot alienar els jugadors no familiaritzats amb el seu llegat. Mentre que els fans dedicats dels clàssics de CD-i segurament apreciaran l’homenatge, els recents poden tenir dificultats per connectar amb l’humor i altres aspectes de la seva presentació.
Tot i aquests petits detalls, Arzette aconsegueix trobar un equilibri delicat entre homenatge i innovació. L’humor subtil d’Arzette afegeix profunditat a la seva narrativa, proporcionant una capa d’entreteniment per als jugadors ben versats en les estranyeses dels originals. D’aquesta manera, en lloc de simplement parodiar els jocs de CD-i, Arzette abraça el seu llegat mentre explora la seva pròpia identitat.
Conclusions
En conclusió, Arzette: The Jewel of Faramore es presenta com a testimoni del llegat de la Philips CD-i. A través de la seva recreació fidel de l’estètica, Arzette ofereix un viatge nostàlgic per als fans de la “ninxolada” suprema de la saga Zelda. Mentre els jugadors s’aventuren en la missió d’Arzette per salvar Faramore, descobriran un joc que transcendeix les seves influències per oferir una experiència especial.
Arzette: The Jewel of Faramore
Resum
Arzette: The Jewel of Faramore és un homenatge a la Philips CD-i, amb estètica i jugabilitat que recorden els clàssics de Zelda. Tot i la seva dependència de referències de nínxol, ofereix una experiència envoltada d’humor subtil per als fans dedicats.
Còpia del joc proporcionada per Limited Run Games.
Per estar sempre a l’última de les principals novetats del món dels videojocs en català, recordeu seguir-nos a Twitter, Facebook o Telegram.
