Ressenya – Cannon Dancer – Osman

Cannon Dancer, també conegut com a Osman en algunes regions d’occident, és un videojoc de plataformes i acció, desenvolupat per la companyia japonesa Mitchell Corporation. La companyia, fundada per diferents extreballadors de Capcom, volia desenvolupar la seva pròpia seqüela del conegudíssim Strider. Tot i que el joc no va aconseguir la popularitat de la seva competència, molts jugadors arreu del món el continuen recordant amb estima. Tant és així, que Roy Ozaki, fundador i president de Mitchell Corporation, va mostrar el seu interès a recuperar aquest títol per a plataformes modernes, juntament amb altres jocs seus. Les seves declaracions van ser el 2014. Gairebé vuit anys després, va arribar en un acord amb ININ Games, i la resta, és història.

Una mica de rerefons

Els fets de Cannon Dancer succeeixen en un món distòpic governat per una única entitat, coneguda com a «la Federació». El joc segueix la història de Kirin, un agent de primera classe d’un grup de mercenaris conegut com a «Teki». Kirin és contractat pel fiscal general de la Federació, per tal de recuperar una de les seves ciutats, que ha caigut sota el domini d’un culte anomenat «Slaver», però és traït i deixat a morir al desert. Sobrevivint, Kirin emprèn una missió de venjança contra el fiscal general, enfrontant-se diversos obstacles, incloent-hi les forces de la Federació, i els seus antics companys de Teki, contractats per aniquilar-lo. Pel camí, també coneixerà la identitat de la devesa Slaver, qui ha pres cert interès en el nostre protagonista.

Obviant petites diferències, principalment en els noms dels personatges, la trama de Cannon Dancer i la seva adaptació, Osman, són totalment iguals. Tractant-se d’un joc de recreatives, és normal que la història quedi en un segon pla. La trama és innecessàriament complexa, amb diferents personatges que no acaben d’estar del tot ben explicats. Tanmateix, convé pensar que la majoria dels jugadors inseriran el seu crèdit i començaran a jugar, pressionant «Start» sense molestar-se en mirar les escenes que detallen la història. A veure. Està bé que hi sigui i doni una mica més de context per aquelles persones que els interessa, però comparat amb títols com Strider, és un xic massa rebuscada…

Acrobàcies mortals

Sent bàsicament un joc de recreatives, la jugabilitat de Cannon Dancer – Osman és un dels seus punts forts, ja que ofereix una experiència fluida i ràpida que resulta, a priori, entretinguda i molt satisfactòria. El protagonista del joc, en Kirin, és un lluitador d’arts marcials. Això permet al jugador moure’s amb agilitat i dinamisme per tot el nivell, saltant, llançant-se a l’aire i realitzant diferents acrobàcies. A més, el nostre protagonista és molt versàtil, i també pot penjar-se de precipicis i escalar per certes parets.

El sistema de combat és justet, però el de millores, que s’obtenen en trencar càpsules, afegeix un toc de diversió. Depenent del nostre nivell, podrem crear una sèrie de clons que ens seguiran, i atacaran als enemics. Fins i tot, podrem millorar de manera temporal els nostres atacs. En moments de dificultat, podrem fer un atac especial que fa mal a tots els enemics en pantalla, actuant com la típica bomba dels jocs de trets de recreatives.

Recreativa pura i dura

Sí, ja sabem que els jocs de recreatives estaven pensats per ser difícils i aconseguir el nombre màxim de monedes. Com és d’esperar, aquest també és el cas de Cannon Dancer – Osman. Tot i que el joc comença de manera senzilla, hi ha cert moment en què la dificultat es dispara, amb enemics capaços d’atacar amb ràfegues pràcticament impossibles d’esquivar. Només començar el tercer nivell, un escorpí gegant ens ataca, mentre d’altres de petits ens fan la vida impossible ocupant gran part del terra. Espero que hagis guardat un atac especial per desfer-te ràpidament d’aquest cap de fase!

Els següents nivells, inspirats en l’oceà i un riu, són entretinguts i no suposen cap mal de cap. Però… és a partir de la segona meitat del cinquè nivell, un cop derrotem al primer cap de fase i ens endinsem a Praga, que les injustícies comencen. La col·locació dels enemics, amb atacs pràcticament impossibles d’esquivar, és realment enfuriant.

L’últim nivell del joc, ens transporta a una mena de «Boss Rush», on ens hem d’enfrontar a tots els caps previs del joc, abans de lluitar contra el cap final del títol. Pràcticament molt recurrent en videojocs dels 90. D’aquesta manera es pot reutilitzar tota la feina feta d’una manera natural. En aquest últim nivell, si ens aniquilen i volem continuar, a diferència dels altres nivells, on continuàvem allà on havíem mort, haurem de començar des d’un punt de guardat preestablert. Tot i el pendent en la dificultat, hem de recordar que aquesta versió del joc inclou millores, arxius de guardat instantanis, i fins i tot funcions de rebobinat, per la qual cosa, és del tot accessible per a tothom. Tanmateix, qui vulgui jugar de la manera clàssica, haurà de practicar hores i hores.

Tot un espectacle

Els gràfics de Cannon Dancer – Osman són molt destacables i impressionants per a la seva època. El joc fa servir gràfics que barregen elements de ciència-ficció i fantasia per crear un món únic i fascinant. Els personatges estan detalladament dissenyats i animats de manera molt fluida, amb molts moviments i expressions diferents que els atorguen personalitat. Els entorns del joc també són molt variats i estan plens de detalls, com ara edificis futuristes, selves plenes de vegetació, i zones subterrànies. A més, els efectes especials estan molt ben realitzats i aporten molt a l’acció del joc.

La banda sonora del joc és una de les seves característiques més destacables. La música està composta per una gran varietat d’estils, que es complementen amb l’acció del joc. Les melodies són molt ben escollides i encaixen perfectament amb la jugabilitat del joc. Moltes de les pistes són molt frenètiques, però també hi ha altres que són més suaus, creant un contrast interessant. A més, els efectes de so també estan molt ben fets, i són molt satisfactoris, com ara els sons dels atacs i el de les explosions.

Millores, però les justes

Aquesta versió del joc ofereix funcions benvingudes, com ara filtres de pantalla, arxius de guardat instantanis, i fins i tot la funció per retrocedir o avançar el temps. Tanmateix, la presentació del menú, tot i comptar amb fons macos, resulta extremadament simple, sense gens de gràcia en les seleccions dels menús, i molt menys una música per acompanyar. A més, aquesta col·lecció que busca preservar la història del joc, no disposa de cap galeria d’art ni de música, el qual és una gran oportunitat perduda. No obstant això, el joc ofereix diferents modificadors de jugabilitat, incloent-hi millores i trucs, així com opcions visuals, amb filtres «CRT», que ofereixen una experiència prou realista i permeten configurar-se al gust de cadascú. Això sí, feu el favor de no activar la pantalla panoràmica.

Tot i que l’emulació del joc és més que decent, cosa que s’ha d’agrair a Ratalaika Games, el paquet en si no ofereix prou valor, considerant el preu base de 29,99 euros. Avui en dia, podent gaudir de propostes la mar d’interessants i amb molt més valor, es fa complicat haver de pagar 30 euros pel que, al cap i a la fi, no deixa de ser més que un joc de recreatives. Vull entendre que aquest preu és degut al fet que el joc compta amb una versió física de Strictly Limited Games. Per això mateix, si esteu disposats a adquirir el joc, sense importar l’alt cost, us recomano fer-vos amb l’edició física, tot i que us costi una mica més degut a enviament i altres tarifes. Òbviament, si us interessa, també podeu fer-vos amb l’edició de col·leccionista, és clar.

Conclusió

En definitiva, Cannon Dancer – Osman és una opció perfecta per gaudir d’aquest clàssic de recreatives en plataformes modernes. Aquelles persones que sentin estima per aquest joc, i similars, segur que el gaudiran durant hores. Les opcions de gaudir del joc original o la versió occidental és un gran encert, i totes les configuracions visuals i de jugabilitat per fer el joc més accessible, són benvingudes. Malgrat això, l’escàs contingut addicional, davant d’un preu de 28,99 euros, fa que el valor del joc es vegi afectat, almenys per aquelles persones interessades en la versió digital del joc. És clar que és un bon joc, però, a parer meu, aquí ININ ha patinat una mica, cosa que ja va passar amb Wonder Boy Collection.

Versió analitzada: Nintendo Switch

Còpia del joc proporcionada per ININ Games