Ressenya – RWBY: Arrowfell

Creada per Monty Oum per a la productora Rooster Teeth, RWBY és una sèrie d’animació americana inspirada en el món anime. La sèrie segueix les aventures de quatre heroïnes – Ruby, Weiss, Blake i Yang, el titular equip RWBY – que lluiten contra els monstres que amenacen el sue món: els Grimm. Estrenada originalment el 2013, RWBY ha aconseguit cultivar una comunitat molt dedicada i, en la majoria dels casos, ha estat aclamada per la seva animació, banda sonora, trama i personatges.

Justament a mitjans d’abril de 2023, RWBY ha finalitzat el seu novè volum, el qual s’havia vist endarrerit a causa de la pandèmia. Aquesta novena temporada ha estat excepcionalment ben rebuda per part dels fans de la sèrie. A part, a finals de 2022, també ens va arribar un nou joc, el qual en parlarem avui. Desenvolupat per WayForward, coneguts per franquícies com Shantae, River City Girls i molts jocs llicenciats, RWBY: Arrowfell ens porta enrere en el temps, a la setena temporada, per explorar la ciutat d’Atlas i els seus voltants.

Aprofitant un buit

Tal com he explicat, les nostres protagonistes tenen la tasca de salvar el seu món, conegut com a Remnant, de les forces malignes conegudes com a Grimm, comandades per una bruixota immortal de nom Salem. La història de la sèrie és molt interessant, i us recomano que li doneu un cop d’ull si us crida l’atenció. Així i tot, per a Arrowfell, només cal tenir present que durant la seva missió, Ruby i companyia paren a Atlas, un dels regnes més avançats.

Allà, es retrobaran amb el general James Ironwood, qui reconeixerà les seves prèvies tasques atorgant a les nostres protagonistes el títol oficial de caçadores de Grimm. Així doncs, l’equip RWBY es pot presentar a missions oficials i ajudar als diferents ciutadans d’Altas i la resta de regnes. RWBY: Arrowfell explora aquest fet donant un petit rerefons durant la seva estada a Atlas i la ciutat veïna de Mantle. Mostrant algunes de les missions que no vam poder veure a la sèrie.

Barreja de gèneres

RWBY: Arrowfell és un joc d’acció i plataformes en 2D. El joc està segmentat per nivells, repartits per un mapa de tot el regne d’Atlas. Alguns punts del mapa actuen simplement com a llocs on conversar amb personatges secundaris, obtenir missions, comprar objectes i millores, o simplement avançar la trama. Pel que respecta als nivells amb jugabilitat, tinc la sensació que hi ha un poti-poti d’intencions. Alguns nivells són reminiscents de jocs de plataformes tradicionals com Mega Man, oferint una experiència principalment lineal, amb enemics al llarg del camí. D’altres, en canvi, semblen estar inspirats per títols metroidvania, amb diferents habitacions i camins per explorar. Alguns, fins i tot, requereixen millores per tal d’accedir-hi.

Aquesta barreja no està malament, però el fet que el joc no compti amb un mapa dins dels nivells, o una manera de saber quins secrets s’han trobat, fa que aquests nivells siguin irritants. Sí que és cert que, a la llarga, t’acabes aprenent, més o menys, la distribució d’aquests nivells, ja que la majoria de les sales són prou diferents pel que respecta al seu disseny. Tot i això, seria d’agrair un sistema de mapejat, ni que fora per aquests nivells més grans.

Passant a l’ofensiva

Cada una de les protagonistes és jugable i, de fet, podem canviar de personatge en qualsevol moment, ja sigui amb els botons L o R, o utilitzant la palanca dreta. Cada direcció permet canviar de personatge amb un moviment ràpid. A banda de desplaçar-se i saltar de manera completament idèntica, cada una de les protagonistes disposa d’una arma diferent. La Ruby utilitza la seva dalla-rifle, amb la qual pot cobrir més distància, però és més lenta. La Weiss usa un estoc, oferint versatilitat i dany a distància, a canvi d’atac físic. La Blake, fa servir una mena de daga, que li permet atacar ràpidament i causar força mal. Finalment, la Yang, fa ús dels seus punys mecànics per fer atacs ràpids i demolidors, però amb poca distància. Es pot dir que totes les personatges ofereixen un estil de joc i combat diferent i balancejat.

A més a més, al món de RWBY, cadascú té un poder especial conegut com a «Semblance» (Aparença). Aquests poders especials també es troben representats en el paquet de moviments de cada una de les protagonistes. La Ruby pot transformar-se en pètals de rosa i traspassar enemics o flotar uns segons. La Weiss pot crear plataformes temporals, que esclaten en fragments de gel, causant danys als enemics. La Blake pot crear còpies seves, ideals per atacar o activar plataformes. I la Yang, pot fer un atac especial, que causa més dany i pot trencar certs blocs. A mesura que avancem la història, desblocarem millores per aquestes habilitats que ens permetran explorar més zones dels diferents nivells.

Preparació

El sistema de salut del joc està vinculat amb els atacs a distància. Totes les personatges comparteixen un mesurador de salut, que disminueix en fer servir munició a distància, o en rebre mal. Si aquest mesurador arriba a zero, cada cop que rebem, ens restarà un cor. Si arribem als zero cors, és fi de la partida. A cada nivell, podem augmentar la barra de salut aconseguint punts dels elements que trenquem o els enemics derrotats. A més, podem comprar objectes per curar-nos, i fins i tot millores de salut. També, al llarg dels nivells o als comerciants, podem obtenir punts d’habilitat, per tal d’augmentar les estadístiques de l’equip: atac, defensa, recuperació i atac a distància.

Conservant l’ànima

La presentació del joc és un dels seus aspectes més destacables. Pel que respecta a la jugabilitat, els mapejats i personatges utilitzen modelats 3D prou detallats. Els dissenys dels personatges addicionals, que no estan extrets de la sèrie, estan molt ben treballats, i es nota la cura de WayForward i l’equip de RWBY. Tot i que cal destacar, que la varietat d’enemics humans es fa un xic repetitiva. Els escenaris, tot i prendre lloc en un ambient principalment glaçat, són prou variats, amb nivells ambientats en coves, mines, volcans, carrerons i fins i tot un tren. Les plataformes en si no són gaire detallades, però els elements de fons són destacables.

De la mateixa manera, cal destacar que RWBY: Arrowfell compta amb el talent de l’equip de la sèrie, que ha realitzat cinemàtiques especials per al joc, amb el mateix estil de la sèrie. La majoria dels diàlegs són presentats amb capses de text a la pantalla, acompanyades d’il·lustracions a mà força detallades de cada personatge. Veure cares conegudes amb aquest estil anime tan adorable resulta estrany i tot, però escau molt bé. Per acabar-ho d’adobar, el joc compta amb una banda sonora de luxe, tot i que en gran part, poc memorable. Fins i tot, presenta una cançó nova de Jeff Williams, amb vocals Casey Lee Williams, tots dos involucrats en les composicions de la sèrie original.

Conclusió

En definitiva, RWBY: Arrowfell és un joc d’acció i plataformes acceptable. Tot i que no hi ha res de dolent, tampoc aposta per oferir una experiència de joc profunda o amb elements que el facin destacar per sobre de propostes similars. Al cap i a la fi, és un títol pensat per als fans del producte original i, fins a cert punt, aquelles persones que gaudeixin dels jocs de WayForward com ara la saga Shantae. Els jugadors més experimentats segurament pensaran que és un joc mediocre, però aquelles persones que busquin explorar el món de RWBY d’una manera més directa, quedaran prou satisfetes. Cal destacar, però, que el joc ofereix unes 6 hores de joc, i no compta amb gaire valor de rejugabilitat. O sou extremadament fans de RWBY, o millor que espereu a un descompte.

Versió analitzada: Nintendo Switch

Còpia del joc proporcionada per WayForward