Abans d’endinsar-nos en el joc que ressenyem avui, fem un viatge ràpid als clàssics que van inspirar aquest joc: Puyo Puyo i Dr. Robotnik’s Mean Bean Machine.
Òbviament, també hem de recordar Super Meat Boy, la creació de Edmund McMillen i Tommy Refenes, més coneguts com Team Meat. El protagonista és un tros de carn animada anomenat Meat Boy, que ha de rescatar la seva enamorada, Bandage Girl, de les urpes del maligne Dr. Fetus. Des del seu llançament, que el joc s’ha convertit en tot un clàssic modern.
Per un costat, tenim Puyo Puyo, una sèrie de videojocs d’emparellament de peces creats per Compile, ha estat un referent en el gènere dels trencaclosques des dels seus inicis a la dècada dels 90. La seva mecànica de joc única, on els jugadors busquen crear cadenes de quatre o més «Puyos» del mateix color, ha inspirat innumerables altres jocs i ha estat un punt de referència pel gènere.
D’altra banda, Dr. Robotnik’s Mean Bean Machine va ser la resposta per a Puyo Puyo al mercat occidental. Llançat per Sega Genesis, va prendre la mecànica de joc addictiva de Puyo Puyo i la va embolicar en un paquet amb temàtica de Sonic the Hedgehog, introduint a molts jugadors en les alegries dels trencaclosques d’emparellament de peces.
Els punts positius
Ara, canviem de marxa i parlem del joc en qüestió: Dr. Fetus Mean Meat Machine. Aquest joc agafa els millors elements dels seus predecessors i els combina amb una nova i sucosa novetat. Headup Games ha fet una feina encomiable mantenint la mecànica central que va fer que Puyo Puyo fora tan popular, al mateix temps que introdueix nous elements que fan que el joc sigui fresc i emocionant.
La jugabilitat és tan addictiva com sempre, emparellant diferents tipus de carn per crear cadenes i aconseguir puntuacions altes. Els gràfics són un tret destacat, amb un estil artístic que captura perfectament l’humor estrafolari i atípic del joc. El so és igualment agradable, amb melodies enganxoses i efectes de so satisfactoris que afegien a l’experiència global del joc.
I tots els negatius…
La corba de dificultat del joc és problemàtica. En lloc d’augmentar gradualment la dificultat, el joc sovint presenta pics de desafiament sense previ avís, provocant moments d’intensa frustració. Això es veu agreujat per la falta d’un sistema de pistes. A més, el joc tampoc compta amb ajudes, la qual cosa significa que un sol error pot suposar recomençar el nivell.
Pel que fa a la rejugabilitat, Dr. Fetus’ Mean Meat Machine ofereix poc incentiu per tornar-hi una vegada s’hagi completat la història principal. No hi ha modes o reptes addicionals, i la falta d’una classificació o sistema d’assoliments fa que hi hagi poc motiu per esforçar-se per aconseguir puntuacions altes o fer jugades perfectes. A més, el joc no compta amb cap mode multijugador, un fet d’allò més estrany tractant-se d’un títol d’aquest estil.
Conclusió
En conclusió, tot i que Dr. Fetus’ Mean Meat Machine té una premissa encantadora i una presentació divertida, la seva mecànica de joc ja vista, la corba de dificultat inconsistent i la falta de modes multijugador, fan que sigui difícil de recomanar. És un títol que, malgrat el seu potencial, no aconsegueix oferir una experiència gratificant. Tanmateix, si el trobeu a un bon preu, no dubteu a donar-li una oportunitat.
Dr. Fetus’ Mean Meat Machine
Resum
Dr. Fetus’ Mean Meat Machine és un joc que combina elements de clàssics com Puyo Puyo amb noves idees fresques. La jugabilitat és addictiva. Els gràfics captiven amb un estil artístic peculiar i l’aspecte sonor és agradable. No obstant això, el joc pateix de pics de dificultat bruscos i la falta de sistema de pistes o ajudes pot generar frustració. La rejugabilitat és limitada sense modes addicionals o un mode multijugador.
Versió analitzada: Nintendo Switch
Còpia del joc proporcionada per Thunderful
