Ressenya – Starfield

Durant anys, Bethesda Game Studios ha captivat els jugadors amb les seves experiències immersives de rol en mons oberts. Des dels vastos paisatges de The Elder Scrolls, fins als mons postapocalíptics de Fallout. Al llarg de la seva història, ha partit d’un tema recurrent: el desig d’explorar nous horitzons i superar els límits dels seus mons. No és cap secret que Todd Howard, la ment darrere dels títols més estimats de Bethesda Game Studios, ha aparcat durant molt temps el somni de crear un RPG ambientat en l’espai.

Després d’anys i panys d’expectació, aquest somni s’ha materialitzat finalment en forma de Starfield. En aquesta ressenya, ens submergirem en les profunditats d’aquest joc tan esperat. Examinant la seva història, jugabilitat, presentació i qualitat en general, per determinar si compleix les altes expectatives establertes pels seus predecessors i la visió de Todd Howard, o és una dolça mentida.

Una narrativa estel·lar

Sens dubte, la narrativa de Starfield és un far brillant en l’immens cosmos. La història és realment interessant, plena de personatges memorables i ofereix una profunditat que sovint falta en els jocs d’exploració. Els girs de guió de la trama aconsegueixen captivar l’atenció, mantenint els jugadors compromesos i immersos en el drama que es desplega. Després de dedicar hores a ambientacions com les de TES i Fallout, aquest canvi d’escenari és molt benvingut. És tot un viatge fascinant que porta els jugadors en una aventura interestel·lar.

Ambientat en un futur llunyà, el joc ens situa en un univers ricament detallat on assumim el paper d’un miner, que s’acaba convertint en tot un explorador. Tot i que no entrarem en detalls específics de la trama per evitar filtrar sorpreses, podem dir que la història està plena de misteri i girs. L’equip de Bethesda Game Studios ha creat una narrativa extraordinària amb temes que fan reflexionar. Ja sigui descobrint els secrets de civilitzacions antigues o navegant en la complexa xarxa política. A més, introduint el personatge amb el paper de la mineria, ajuda a explicar certes mecàniques de joc, com ara el fet de poder escanejar recursos.

Jugabilitat a mig camí

La jugabilitat de Starfield, especialment els segments a peu, és un testimoni de l’expertesa de Bethesda en la creació d’experiències RPG atractives. Aprofitant la seva rica història de títols d’èxit, la jugabilitat se sent familiar però alhora fresca. El combat amb armes és satisfactori, amb cada tret i cop aportant una sensació tangible d’impacte. L’addició d’elements espacials, com ara el combat en gravetat zero i l’exploració, afegeix una nova dimensió a la jugabilitat, creant escenaris i reptes únics als quals els jugadors han d’adaptar-se.

Els elements de rol són un altre punt destacat de la jugabilitat de Starfield. La personalització i progressió del personatge estan ben implementades, permetent als jugadors modelar les habilitats i capacitats del seu personatge segons el seu estil de joc. Ja sigui que prefereixis una aproximació sigil·losa, una solució diplomàtica o combat total, el joc ofereix nombroses oportunitats per adaptar el teu personatge en conseqüència. Aquest nivell de personalització afegeix profunditat a la jugabilitat i fomenta la rejugabilitat, ja que els jugadors poden experimentar amb diferents construccions i estratègies.

Problemes en enlairar-se

No obstant això, la jugabilitat espacial de Starfield deixa molt a desitjar. Se sent una mica subdesenvolupada, li manca la profunditat i complexitat que un esperaria d’un joc ambientat en l’immens espai. L’aspecte de l’exploració, tot i presentar alguns elements únics, no compleix les expectatives. L’univers, malgrat ser vast, es pot sentir buit, mancat d’activitats significatives i punts d’interès. Això contrasta amb jocs com Starlink o Chorus, que tracten l’espai com un món viu i ple de missions, secrets i sorpreses. A Starfield, l’exploració espacial sovint es converteix en una tasca més, en lloc d’una emocionant aventura.

Tot i presumir d’un univers expansiu i una narrativa atractiva, Starfield lluita per incentivar l’exploració. Hi ha molts llocs interessants per descobrir i una gran quantitat d’objectes per recollir, incloent-hi saqueig rar. No obstant això, el joc no proporciona raons convenients perquè els jugadors s’aventurin fora del camí marcat. Aquest problema es veu agreujat pel sistema de viatge ràpid del joc, que permet als jugadors aterrar ràpidament a qualsevol planeta. Tot i que aquesta característica és convenient, també minva la sensació de descobriment i aventura que és inherent al gènere de l’exploració espacial. L’emoció de trobar un tresor ocult o un lloc secret es perd una mica quan pots simplement teleportar-te al teu destí amb un clic de botó.

Tot un canvi generacional

Sense cap dubte, els gràfics de Starfield són realment bons i mostren una gran millora. El joc presenta el nou motor gràfic, que permet un gran avanç en la fidelitat visual en comparació amb els seus títols anteriors. Els entorns del joc estan representats de manera impressionant, amb cada planeta exhibint la seva pròpia estètica i atmosfera úniques. Des de la sorra dels planetes desèrtics fins a les tundres dels glaçats, cada lloc és distintiu i visualment atractiu. Els interiors dels edificis mereixen una menció especial.

Els models i les animacions dels personatges també suposen un pas endavant respecte als jocs anteriors de Bethesda. Els personatges es mouen amb una fluïdesa més natural, així com les seves expressions facials, afegint una capa addicional de realisme a les seqüències de diàleg del joc. L’atenció al detall en els dissenys dels personatges, des dels detalls intricats dels conjunts d’armadures fins a les espècies alienígenes, és prou destacable.

La il·luminació i els efectes de partícules també mereixen una menció especial. La forma com la llum es reflecteix en les superfícies, la lluentor de la flora i l’espectacular desplegament d’estrelles en el cel nocturn contribueixen a crear una sensació d’immersió i meravella. Tanmateix, val la pena assenyalar que, tot i que els gràfics són impressionants, no estan lliures de defectes. Algunes textures poden semblar planes o de baixa resolució de prop, i hi ha ocasionals problemes gràfics. Però aquests són problemes menors en un joc visualment impressionant en general.

Un estel fugaç

No obstant això, la presentació de Starfield deixa alguna cosa a desitjar. Tot i que la direcció artística del joc és lloable, amb vistes realment impressionants, la fidelitat gràfica general podria beneficiar-se d’alguna millora. La interfície d’usuari és funcional, però li manca el poliment que es veu en altres títols AAA. Especialment pel que respecta a la llegibilitat i usabilitat en casos més avançats. Aquest és un problema que Bethesda Game Studios ja fa temps que pateix, per desgràcia.

Pel que respecta al rendiment, és una altra àrea que necessita atenció. Malgrat funcionar amb el nou motor de Creation Engine 2 de Bethesda, el joc pateix de caigudes ocasionals de fotogrames i errors, el que pot afectar l’experiència. Bethesda té una història de llançar jocs amb problemes de rendiment, i és decebedor veure aquesta tendència continuar amb Starfield. Els companys i companyes que juguin a consola, sembla que podran gaudir d’un rendiment estable.

A PC, alguns usuaris podrien trobar a faltar opcions, especialment per a certes configuracions. Sobretot els usuaris de NVIDIA, els quals podrien sentir-se desemparats a causa de la col·laboració de Bethesda amb AMD. Aquestes col·laboracions poden ser perjudicials per als consumidors i no haurien de convertir-se en l’estàndard, ja que limiten l’optimització i la compatibilitat amb una gamma més àmplia de configuracions.

Un problema de rendiment que els jugadors podrien experimentar és la irregularitat de les taxes de fotogrames a causa dels shaders. A més, durant les cinc primeres hores de joc, el programa es va aturar completament dues vegades. La primera, mentre parlàvem amb un NPC, i la segona, mentre viatjàvem a una altra zona. Tot i haver vist clips i vídeos d’errors i glitches circulant per Twitter i altres webs, personalment no hem trobat cap problema per l’estil.

Conclusió

En conclusió, Starfield representa un gran pas per a Bethesda Game Studios cap a un nou univers, i en molts aspectes, està a l’altura de les expectatives que havien generat durant anys d’anticipació. La narrativa és un punt fort, oferint una història complexa en un món ple d’aventura. La jugabilitat, especialment en els segments a peu i les mecàniques de rol, també destaquen.

Els gràfics són un altre punt a favor de Starfield, amb un motor gràfic que mostra l’evolució de Bethesda. Tot i això, hi ha problemes de rendiment i algunes àrees que podrien millorar. No obstant això, una de les principals decepcions de Starfield és la seva jugabilitat espacial, que no compleix totalment les expectatives en termes de profunditat i l’exploració.

En resum, Starfield és un joc amb molts aspectes positius, incloent-hi una narrativa i presentació impressionants, però també té alguns aspectes a millorar. Malgrat això, ofereix una prometedora entrada en el gènere de la ciència-ficció i un canvi refrescant per a Bethesda Game Studios. Ni que sigui gràcies a Game Pass, Starfield és un joc que val la pena provar.

Versió analitzada: PC

Còpia del joc proporcionada per Bethesda

Per estar sempre a l’última de les principals novetats del món dels videojocs en català, recordeu seguir-nos a Twitter, Facebook o Telegram.