Ressenya – Lords of the Fallen

A la segona va la vençuda?

Lords of the Fallen torna amb un reinici que pretén recuperar la seva posició al gènere soulslike, i ho fa amb un esforç més que lloable. Ambientat en un món de fantasia fosc, el joc introdueix els jugadors en una mecànica de dualitat que el distingeix de la seva competència. Aquesta mecànica, a través d’una llàntia, permet als jugadors canviar de manera fluida entre dos mons, Axiom i Umbral, afegint una capa fresca a l’exploració i al combat.

Explorar el món de Lords of the Fallen és tot un plaer. Amb entorns dissenyats de manera intricada i molts secrets per descobrir. La mecànica de la dualitat afegeix profunditat a l’exploració, requerint que els jugadors naveguin pels dos mons per descobrir tot el que el joc ofereix. La Llàntia Umbral, una eina clau en aquesta mecànica, no només permet als jugadors veure en el món Umbral sinó que també els concedeix la capacitat d’interactuar-hi, afegint un element estratègic a la jugabilitat. No només podrem descobrir objectes i camins secrets, sinó que també podrem afectar al posicionament i al comportament dels enemics.

Dos mons on explorar i combatre

Els gràfics i la presentació global de Lords of the Fallen contribueixen significativament a la seva atmosfera. Des de l’arquitectura de les antigues fortaleses fins a la bellesa inquietant dels paisatges desolats, cada entorn està detalladament elaborat per evocar una impressionant sensació. Els models de personatges i els dissenys d’enemics són igualment destacables, mostrant detalls intricats i animacions fluides que milloren la fidelitat visual del joc.

Les mecàniques de combat eleven encara més l’experiència, oferint una gamma diversa d’estils de joc per adaptar-se a cada preferència. Sigui manejant una espasa i un escut, utilitzant el poder de la màgia o el foc, o dominant el combat a distància, els jugadors tenen moltes oportunitats per personalitzar el seu enfocament al combat. Tanmateix, el joc també encoratja als jugadors a realitzar combos i alternar la seva equipació dependentment de les circumstàncies.

Les batalles contra els caps, una marca registrada del gènere, poden deixar un sabor agredolç. Tot i estar dissenyades de manera creativa i ser visualment impressionants, molts enfrontaments manquen del repte i la intensitat esperats d’aquestes confrontacions. Sovint, els caps de fase anticipen els seus moviments de manera previsible, minvant la sensació d’èxit en la victòria. Tot sigui dit que la dificultat és subjectiva.

A més, les àrees finals del joc exhibeixen un augment pronunciat de la dificultat, caracteritzat per emboscades d’enemics i ordes ficades gairebé sense sentit. Tot i que la dificultat pot millorar la implicació del jugador en certs casos, l’abundància d’emboscades i enfrontaments pot frustrar els jugadors a causa de la dificultat artificial. Convé destacar que els desenvolupadors en són conscients i han millorat els enfrontaments finals.

Conclusions

En conclusió, Lords of the Fallen presenta una visió convincent de l’aventura de fantasia fosca. Les seves mecàniques innovadores de dualitat i el seu elaborat disseny de nivells mereixen reconeixement, assenyalant una base prometedora per a futures iteracions de la franquícia.

Còpia del joc proporcionada per CI Games.

Per estar sempre a l’última de les principals novetats del món dels videojocs en català, recordeu seguir-nos a Twitter, Facebook o Telegram.